- “La Cronometradora” és una instal·lació artística que respon a una necessitat real: l’escassetat de l’aigua com a recurs natural. El projecte va guanyar la primera edició de la Biennal d’Arts Visuals Ricard Camí l’any 2022.
- La inauguració de l’exposició serà el dijous 14 de març a les 19h a l’Espai Isern Dalmau de Barcelona i es podrà visitar fins el 25 de maig.
- La Biennal d’Arts Visuals Ricard Camí està coorganitzada per la Fundació Antigues Caixes Catalanes, la Fundació Lluís Coromina i bonart cultural.
El projecte Ufana (II) d’Stella Rahola Matutes, convertit ara en “La Cronometradora” va guanyar la primera edició de la Biennal d’Arts Visuals Ricard Camí l’any 2022, per tenir una mirada avançada i compromesa amb les problemàtiques mediambientals, tot fent ús de la capacitat transformadora de l’art.
“La Cronometradora” és una instal·lació artística que respon a una necessitat real: l’escassetat de l’aigua com a recurs natural. L’exposició presenta les obres de l’Stella Rahola Matutes que exploren la interrelació dels humans amb l’aigua, una relació que es pot analitzar tant des de la dependència que en tenim com des dels efectes irreversibles que les accions humanes han ocasionat.
El dijous 14 de març a les 19h a l’Espai Isern Dalmau l’Stella Rahola Matutes farà una presentació de la seva obra, que es podrà visitar fins el 25 de maig.
“La Cronometradora”
“La Cronometradora” desplega imaginaris al voltant de l’aigua a partir d’una proposta travessada per l’ecoficció i la versatilitat d’un recurs essencial cada vegada més escàs al planeta. L’exposició presenta les obres de l’Stella Rahola Matutes que exploren la interrelació dels humans amb l’aigua, una relació que es pot analitzar tant des de la dependència què en tenim, però també des dels efectes irreversibles que les accions humanes han ocasionat.
Es tracta d’un territori tan real com de ficció, on les obres apunten a un diàleg però també a una tensió, entre el coneixement científic i els altres sabers.
Què podem aprendre amb l’observació de certs comportaments d’interrelació amb els materials? Quines són aquelles que poden incidir en les nostres conductes diàries per tal de millorar el nostre medi? Aquestes són qüestions que l’exposició planteja, a partir de la comprensió dels límits dels recursos per promoure altres modus de vida.
L’artefacte pren com a punt de partida l’observació d’opcions útils en situacions d’emergència on es pateix indisponiblitat d’aigua bevible durant un temps perllongat, preguntant-se la seva pertinença dins la nostra quotidianitat.
L’obra es presenta al terra amb un recipient d’aigua que ha sortit de l’aixeta i passa per una successió de filtres i tractaments fins a convertir-la en potable. Ofrena i tòtem, és un artefacte connectat a l’estructura i als fluxos de l’edifici. A partir d’un eix metàl·lic vertical es desplega una seqüència de peces de vidre descartades de tallers d’artesans. Es tracta dels fragments finals de producció de vidre borosilicat que per la seva tipologia i composició no tenen possibilitat de reciclatge en el nostre país.
Disposades en ordre de major a menor volum i per granolumetria, contenen carbó i pedres, graves, sorres de llocs familiars, que connecten amb la memòria. És un viatge material i simbòlic de l’aigua des de l’observació de l’acció física i la reacció química.
La proposta genera un procés lent que mesura una temporalitat inventada: què tarda en filtrar-se l’aigua dins aquestmecanisme o quan de temps passarà fins que els recursos hagin desaparegut? La materialitat del vidre i la seva transparència deixa entreveure l’aigua, però també afegeix sonoritat i ritme a la peça, esdevenint un agent viu dins de la sala.
Fotografia d’Aleix Plademunt
L’aigua filtrada es vessa en un got, del mateix tipus de vidre descartat. Es convida a beure-hi, hidratant-se i formar part intrínsec del sistema. El Registre de l’experiència dels usuaris, és un formulari obert a les visitants, que després d’haver provat l’aigua de manera lliure, poden emplenar.
Mentre, el Registre de control de qualitat de l’aigua és un anàlisi que es porta a terme periòdicament en un laboratori especialitzat per examinar les mostres d’aigua facilitades. D’aquesta manera, es pot explorar l’evolució, valorant els èxits i fracassos, d’aquest tipus de procediments per la potabilització de l’aigua. Ambdues documentacions, l’experiencial i la científica queden a l’abast de consulta.
Stella Rahola Matutes, llarga trajectòria artística
Stella Rahola Matutes (Barcelona, 1980) és llicenciada i màster en arquitectura per l’ETSAB (UPC) Barcelona i MFA per la Goldsmiths University of London (2019).
Entre les exposicions recents apareixen:
“La Biblioteca”, Dilalica, Barcelona Gallery Weekend. L’Habitació de les Desateses, Museu de Can Framis, Fundació VilaCasas, Barcelona 2021, Apunts per un incendi dels ulls, MACBA (Barcelona 2021), Beautiful Failures al Pavelló Mies van der Rohe (Barcelona, 2021), Teoria de l’Alegria al MACE (Eivissa, 2020), LA Contemporary Art Fair amb Union Pacific (Los Angeles, 2019), Politics of Translation a The Stone Gallery (Londres 2019), Deptford X Festival (Londres, 2018), Tulca Festival of Visual Arts (Galway, 2018).
Recentment ha rebut el premi A-FAD en reconeixement a la seva trajectòria (2021) i el Premi d’Escultura Fundació Vila Casas (2021).
Stella també imparteix classes al MEATS (Master in Ephemeral and Temporary Spaces), a Elisava, Escola Superior de Disseny i Enginyeria de Barcelona.
Com a artista ha residit a la Xina, Japó, als Països Baixos, Suïssa, Londres i Barcelona. Actualment artista resident a Hangar.
Sobre la Biennal d’Arts Visuals Ricard Camí
La Biennal d’Arts Visuals Ricard Camí, convocada i coorganitzada entre la Fundació Antigues Caixes Catalanes (FACC), la Fundació Lluís Coromina i BonArt Cultural té per objectiu estimular la creació artística, sigui quina sigui la tècnica utilitzada (pintura, escultura, fotografia, vídeoart, dibuix/gravat, instal·lació i so, o combinació de totes elles) vers projectes amb valors socials, a la vegada contribuir a la promoció i a la projecció dels artistes visuals.
Es convoca cada 2 anys i s’hi poden presentar projectes que tinguin com a temàtica algun dels ODS que marca l’Agenda 2030 de Desenvolupament Sostenible. En la primera edició, els projectes es van centrar en el canvi climàtic i tots els seus derivats (ODS 7, 12 i 13).
En la primera edició de la biennal també es van reconèixer 3 finalistes, Núria Benet, pel seu projecte Delirium Garden; Adrià Gamero, pel seu projecte Quanta terra necessita una persona; i Glòria Giménez Carrillo, pel seu projecte La butaca que tenia forma de muntanya.
La Biennal d’Arts Visuals Ricard Camí va néixer com a continuació del Premi de Pintura Ricard Camí, que l’any 2019 va celebrar la 16a edició.
Sobre la Fundació Antigues Caixes Catalanes
La Fundació Antigues Caixes Catalanes (FACC) és la continuadora de les obres socials de les antigues Caixes de Manlleu, Sabadell i Terrassa a Catalunya.
Actualment difon la cultura a tot el territori i ajuda, a través de premis, a la difusió dels professionals que treballen en àmbits tan diversos com la literatura, la música, les arts visuals, el dibuix, escolar, el teatre, el cinema de muntanya i l’associacionisme cultural.
Sobre la Fundació Lluís Coromina
La Fundació LLuís Coromina, constituïda per l’empresari Lluís Coromina Isern l’any 2007, desenvolupa activitats en l’àmbit de les arts, de l’atenció a les persones, de la preservació de la natura i els animals i de l’entorn paisatgístic. La Fundació té cinc seus: l’Espai Eat Art, El Puntal – laboratori de les arts i Garage a Banyoles; l’Espai La Perpinyana a Porqueres i l’Espai Isern Dalmau, a Barcelona.
Més informació a:
Coorganitzadors:
