Entrevistem a Joan Magrané, president de Joventuts Musicals de Catalunya

Joan Magrané Figuera és el president de Joventuts Musicals de Catalunya, entitat col·laboradora del Premi BBVA de Música de Cambra Montserrat Alavedra, convocat per la Fundació Antigues Caixes Catalanes amb el suport de BBVA i que es va lliurar el passat 18 de març del 2021.

Compositor català de prestigi internacional, guanyador del Premi Reina Sofia de Composició Musical (2013) i nominat als Grammys Llatins 2020 com a millor composició de música clàssica contemporània.

Les seves obres han estat interpretades arreu d’Europa per conjunts instrumentals i solistes. Algunes de les seves obres han estat editades per les Éditions Durand.

 

1. En quin punt està la música clàssica a Catalunya?

Ja fa un temps que vivim un molt bon moment, tant per la creixent quantitat de músics com per la seva qualitat. Això sí, el fet de ser un país petit (i també la pròpia idiosincràcia del sector, cal dir-ho) fa que per cada pas endavant que es fa calgui lluitar molt més que en d’altres llocs. Tot i el seu cantó negatiu, això també ens reforça, ens fa més resilients que es diu ara. Pel mateix fet, ja que cal despuntar i diferenciar-se sí o sí, resulta cada vegada més habitual que es presentin propostes valentes i atrevides que van més enllà d’allò que s’ha anomenat “cànon”, cosa que ens enriqueix enormement. És molt important que tota aquesta matèria primera de músics (i de repertori) trobi el seu just i merescut espai entre nosaltres, i això és potser en el que anem més endarrerits.

 

2. Que representa una entitat com Joventuts Musicals pels joves músics d’aquest país?

Des de Joventuts Musicals intentem acompanyar els músics en els primers passos entre que surten del conservatori i el començament d’una carrera professional tot donant-los l’oportunitat de crèixer com a intèrprets, d’aprofundir en el seu ofici i de solidificar un repertori. Tots plegats ens en beneficiem perquè les més de 40 entitats que formen part de la federació asseguren que hi pugui haver concerts —i de la millor manera possible— arreu del territori.

 

3. Per què la majoria de llicenciats acaben marxant a especialitzar-se a l’estranger?

Això és un fet que ve de lluny i passa per allò que dèiem al principi: la falta d’espai en el propi país d’origen. I això hi hem de sumar la manca de confiança i de respecte fins i tot envers uns intèrprets (i el mateix passa amb el nostre repertori) que cada vegada que en tenen l’oportunitat demostren ser mereixedors de tot el contrari. Crec que això ja fa un temps que s’està corregint i malgrat que sempre es pot fer més anem per molt bon camí. També cal fer un esforç de manera personal, no tot pot ser només culpa de les institucions. En aquest sentit algun cop he parlat de que ens cal tenir “conciència cultural”, de la mateixa manera que ja hem assumit que l’hem de tenir per la natura o per la salut de nosaltres mateixos.

 

4. Com creus que ha afectat aquesta situació als músics que durant mesos han vist aturades les seves programacions i que ara poden fer-ho però amb uns aforaments més limitats?

Evidentment ha estat una situació dramàtica i cal fer emfàsi una vegada i una altra en que el sector cultural, malgrat tot, ha estat un dels més concienciats i aplicats alhora de fer tot el necessari per tal de sortir-nos-en com a societat. Tampoc hem de perdre de vista que tot plegat es fa per presentar-se davant d’un públic, sigui gran o petit, un públic real, en viu i en directe, i que aquesta finalitat ha de ser la que ens ha de guiar. En els propers mesos ve un altre gran risc i és que moltes de les propostes que fins ara s’anaven reprogramant més o menys sense problemes poden quedar definitivament penjades i anulades, quelcom que serà també molt dolorós.

 

5. Joventuts Musicals de Catalunya és una de les entitats col·laboradores del Premi BBVA de Música de Cambra Montserrat Alavedra, i en concret, atorga el 2n Premi. Per què seguiu apostant per aquest Premi?

Aquest premi és un exemple de tot el millor que som i hem de ser com a cultura i com a societat: l’associacionisme i l’iniciativa privada treballant plegats per tal d’ajudar (i de quina manera!) les noves generacions de músics. I en favor de la música de cambra a més, que és el cor del cor de la música, allò de més elevat i essencial. Per a nosaltres, a més, és valuossíssim perquè ens serveix, no només per incorporar-ne el guanyador del segon premi a la nostra Xarxa, que sempre és un encert, sinó com a termòmetre i filtre del talent que any rere any s’hi presenta. En fi, és una iniciativa que espero que tingui molt i molts anys de vida!

 

Foto: ©Daniel Campbell