Avui entrevistem a Manel Valdivieso, director d’orquestra de llarga trajectòria i director artístic de la JONC (Jove Orquestra Nacional de Catalunya) des del 2001.
Ha dirigit les orquestres més importants de dins i fora Catalunya. Des del Gran Teatre del Liceu, a orquestres de tot l’estat espanyol, així com va debutar a l’Òpera Nacional de Corea del Sur (Seúl), l’Ópera de Washington DC, a la Simfònica de Frankfurt (Alemània) o a l’Orquestra de Cambra de Ginebra (Suïssa). També ha estat titular de la càtedra de Direcció d’Orquestra en el Centre Superior del Conservatori Liceu, on actualment dona classes, i en el Musikene, Centre Superior de Música del País Basc.
Forma part i és president del jurat del Premi BBVA de Música al Talent Individual que coorganitza la Fundació Antigues Caixes Catalanes amb l’Associació de Conservatoris de Catalunya, i el suport de BBVA.
“Cal paciència, esforç i perseverança a uns nivells comparables a l’entrenament esportiu del més alt nivell”
Els passats 2 i 3 d’abril a Lleida vas poder presenciar els millors joves talents entre els millors de Catalunya, procedents de diversos conservatoris. L’estudiant de música actual difereix molt d’aquell estudiant del Conservatori de Badalona, que amb 20 anys ja dirigia cors i volia ser un gran director d’orquestra?
Doncs suposo que en el fonamental no. Vull dir que som bastant semblants en el desig d’aprendre, la curiositat, les ganes de saber qui toca millor aquest repertori o aquell, i en la determinació a escoltar i aprendre dels millors intèrprets i professors. En tot allò que depèn de la persona, de qui som i de com volem ser, penso que hi ha poques diferències i certament em veig reflectit en molts dels joves amb qui tinc la sort de treballar.
En altres coses, però, el meu món d’aleshores no té res a veure amb el d’ara. I potser la diferència més important la fan la gran competència que hi ha avui des de molt aviat en els estudis i, en paral·lel i com a contrapès, que també hi ha força més oportunitats de rebre ajudes i de presentar-se a concursos com el del Premi BBVA de Música al Talent Individual.
En el teu missatge als finalistes del Premi BBVA de Música, incidies en saber sortir de la zona de confort, saber enfrontar-se a un escenari on han de demostrar el millor d’ells i tot el talent treballat individualment amb moltes hores d’estudi…. la lluita, l’esforç, la motivació continuen sent imprescindibles perquè creixin aquests talents?
Definitivament sí. El talent individual és un fruit que demana molt de carinyo personal i una dedicació a temps complet durant una colla d’anys. Cal paciència, esforç i perseverança a uns nivells comparables a l’entrenament esportiu del més alt nivell. I s’ha de fer a una edat de canvis personals grans i en un entorn que tendeix a menystenir aquells que no tenen una vida social o virtual molt activa. Això per als joves d’avui és un escull gegantí. Per això és tan important que aquest talent personal es pugui veure als escenaris de seguida, que sigui públicament aplaudit i ben valorat socialment.
Sempre has demostrat un ferm compromís amb la formació dels músics més joves del país. De fet, la JONC tenia per objectiu ser el camí perquè aquests talents individuals aprenguessin a tocar en grups de cambra o orquestres. Continua sent aquest l’objectiu?
Sí que ho és, però amb matisos. La JONC s’ha anat adaptant molt bé a un entorn canviant i en evolució mirant d’oferir en cada moment als joves músics del país allò que els conservatoris i escoles no podien arribar a donar-los, malgrat estar en permanent evolució i millora.
Però la feina dels conservatoris és fonamental, possiblement sigui la baula més important de totes les que formen part de la gran cadena de la comunitat educativa musical. Els conservatoris fan xarxa real als llocs de residència dels alumnes, impliquen les famílies, escampen il·lusió, rigor i gust per les coses belles i la feina ben feta.
Valoren com cal el talent dels més capacitats tenint cura a la vegada que tota la comunitat tingui accés a l’art executat amb rigor i amb amor. A la JONC tenim la sort immensa de recollir els fruits d’aquest treball i el que fem és projectar-lo endavant amb tota la força possible, oferint als músics d’aquí les millors oportunitats possibles. Obrim finestres i vies d’accés a les millors escoles i orquestres d’Europa que segueixen estant en països amb més tradició musical que el nostre.
Saber tocar un instrument amb tècnica i virtuosisme ja és un gran repte, però arribar a ser director d’orquestra exigeix tenir un gran coneixement de la música i dels instruments a tots els nivells, a banda d’actitud de líder. Què és allò que caracteritza a un músic director d’orquestra?
Si hagués de contestar amb 2 paraules només, diria que el més important per a un director és «llegir i escoltar».
Si després pogués explicar-me una mica diria que el terme «Llegir» inclou moltes coses: per llegir correctament una partitura no només cal saber el nom de les notes, cal percebre la jerarquia d’aquestes notes entre elles (harmonia), la funció de cada una d’elles en cada obra (forma, estructura, anàlisi), saber com s’han percebut i usat aquestes notes al llarg dels anys (història, coneixement del repertori, etc.).
I el terme «escoltar» no es refereix només a distingir si les notes que sonen són les correctes, cal poder distingir si l’equilibri entre les diferents notes d’un acord és l’adequat, també si la mescla sonora de diferents instruments tocant les mateixes notes està «ben cuinada», i sobretot, cal ser capaç d’entendre quina és la causa que fa que un acord no estigui sonant bé o que un fragment determinat d’una obra no s’estigui interpretant amb el caràcter adequat, per poder-ho millorar.
La majoria d’aquestes coses no s’aprenen estudiant direcció d’orquestra. S’aprenen estudiant un instrument molts anys, i fent molta música de cambra i tocant en orquestres o cantant en cors de bon nivell. Després, quan ja sabem llegir i escoltar, fer el pas de posar-se a dirigir imagino que en molts casos (així va ser en el meu) és una conseqüència lògica, doncs és el següent pas.
Has dirigit les principals orquestres del món, d’Espanya i Catalunya, i continues dedicant-te professionalment a la música. Algun projecte pendent per fer?
Assegurar-me de seguir contribuint a fer una orquestra millor cada vegada, un país millor per als nostres fills i una professió millor per als nostres músics.