Júlia Prunés és una escriptora i educadora emocional terrassenca inquieta, activa, polifacètica, creativa, mare de tres fills i aparentment feliç. Des de fa 7 anys és l’encarregada d’escriure el sis contes del Concurs BBVA de Dibuix Escolar que organitza la Fundació Antigues Caixes Catalanes amb el suport de BBVA, i que s’adreça a totes les escoles públiques, privades i d’educació especial de Catalunya.
Encara en procés, no ha vist els dibuixos guanyadors que il·lustraran el nou llibre de la col·lecció, però segur que estarà contenta de veure com les seves històries prenen forma a través de la imaginació dels infants.
“La felicitat és molt més que un sentiment. És un estat emocional
que va més enllà de l’alegria i que depèn molt de com vivim la vida”
A part d’escriure, has fet i fas una pila de coses: cançons, tallers, xerrades, formacions… N’hi ha alguna que t’agradi més que les altres?
Suposo que això d’escriure em ve de molt petita, que m’encantava llegir i inventar-me històries. Recordo que, a l’escola, sempre participava en els jocs florals amb escrits i il·lustracions. No he deixat mai d’escriure.
Vaig estudiar infermeria perquè volia treballar per a les persones, m’agrada cuidar. I sempre m’ha cridat molt l’atenció tot el que té a veure amb els infants, les famílies i l’educació. Vaig fer de monitora d’esplai uns quants anys i amb el meu marit vam fundar l’Associació pel joc en el lleure, el Dau, amb un servei de ludoteca i activitats extraescolars per a les escoles de Terrassa.
Un dia vaig descobrir l’educació emocional i la cultura de la mediació; buscant la manera d’apropar-les als infants i les seves famílies, va néixer la Berta, la protagonista dels meus primers contes que es van publicar i que em van obrir les portes a tot el que faig ara: tallers, formació, xerrades i crear material didàctic d’educació emocional.
Tot m’agrada molt… però, si hagués d’escollir, em quedaria amb els tallers per a infants i adolescents i escriure. És el que gaudeixo més fent i sento que aprenc més.
Sempre dius que un dels teus propòsits a la vida és ser feliç i fer feliç, i que en l’educació emocional has trobat com. Suposem que perquè et fa feliç dedicar-t’hi! De què creus que depèn que tinguem o no aquest sentiment?
Per a mi, la felicitat és molt més que un sentiment. És un estat emocional que va més enllà de l’alegria i que depèn molt de com vivim la vida i entomem tot allò que hi passa. M’és difícil explicar-la amb paraules, jo puc sentir-me trista o enfadada i ser feliç a la vegada. És com una llumeta dins meu que sempre està encesa. A vegades, quan les coses es compliquen, costa més trobar-la perquè la seva llum és molt tènue, però si m’aturo i la busco… és just aquí, on tinc el cor, hi connecto i la seva escalforeta em reconforta. I quan em passen coses boniques, quan estimo o em sento estimada, brilla tan fort que m’omple d’energia i llavors, la comparteixo amb tothom.
A mi m’ajuda viure-la amb una mirada apreciativa, que a la vegada m’ajuda a donar valor a les fortaleses de tothom, començant per les meves, en tot allò que podem fer per millorar el món i les nostres vides, sentir-me útil i connectada amb el present des de l’agraïment i la sorpresa. És clar que hi ha dies que em costa més que d’altres… però en vaig aprenent!
Portes 7 anys escrivint els contes del Concurs BBVA de Dibuix Escolar que llegeixen nens de totes les escoles de Catalunya, i a partir dels quals fan els seus dibuixos.
Els primers anys tractaven de valors sobre la vida, la convivència, el creixement personal i col·lectiu. I ara des de la Fundació i amb el nostre col·laborador BBVA t’hem demanat que expliquis històries per sensibilitzar sobre la importància de cuidar el planeta.
Com sorgeixen les històries que expliques? Què et resulta més complicat a l’hora d’escriure i alhora més gratificant?
Set edicions i quaranta-dos contes! Quaranta-quatre si contem els de Nadal! Quina pila, oi? Encara em sorprèn la manera com arriben cadascun dels contes que escric. N’hi ha que apareixen un dia al meu cap com si fossin un record i només he de trobar les paraules per explicar-lo, d’altres, comencen a partir d’una imatge o d’un personatge i només he d’anar estirant el fil que la seva història es va teixint paraula per paraula…
Abans de començar, faig un esquema dels temes que m’agradaria tractar i les idees que m’agradaria transmetre… i a mesura que vaig escrivint, algunes prenen forma, d’altres queden al calaix i sempre n’apareix alguna de nova que s’obre pas ella soleta i es cola en alguna de les històries.
El més complicat és esperar que sorgeixi la primera frase… estat «pantalla en blanc» en dic jo, a vegades pot durar un parell de dies. El més gratificant és que mentre escric és com si m’hi trobés dins, convisc amb els personatges, em passejo per diferents paisatges… i vaig creant mons paral·lels en els quals em trasllado mentre escric, i és fantàstic! M’encanta aquesta sensació! Això sí, l’última frase tanca el portal i el viatge passa a ser un record preciós.
El més màgic és el dia del lliurament de premis, quan descobreixo com «veuen» els meus contes els infants que han participat en el concurs! No hi ha paraules per descriure-ho! Em sento tan agraïda… moltes gràcies per confiar-me aquest honor, de veritat!
Ets la creadora del Programa Empâtik, que té per objectiu l’entrenament de l’empatia. Com n’és d’important, l’empatia en les nostres relacions? Com s’entrena?
La Berta, amb el seu conte de les ulleres de visió empàtica, em va descobrir com n’és d’important l’empatia per relacionar-nos amb els altres. És a la base de la solidaritat i de les cures, la clau de l’amistat i de la bona convivència. I cal «entrenar-la» cada dia i al llarg de tota la vida! Per això, amb tot el que he anat investigant i aprenent tots aquests anys, he creat un Programa d’educació Socioemocional enfocat en l’entrenament de l’empatia, implicant les diferents competències emocionals que la fan possible: la consciència i la regulació emocionals, l’escolta activa i altres habilitats socials, l’autoestima i l’autonomia emocional…
Es pot aplicar a totes les edats i segueix cinc passos molt senzills: observar, escoltar, pensar, sentir i actuar.
Soc una persona molt creativa així que he començat a crear jocs i recursos didàctics per entrenar tot jugant, per exemple: la Rumba de l’empatia, que ja sona a internet, i les cartes d’entrenament, que acaben de sortir d’impremta!
Et queda alguna cosa més per fer?
Segur que sí! Espero que me’n quedin moltes per fer i per escriure! No em sé imaginar la vida d’una altra manera, jo…