Entrevista a Enric Capdevila, president de la Societat Cultural i Esportiva La Lira

La Societat Cultural i Esportiva La Lira, fundada a 1870 a Sant Andreu de Palomar de Barcelona, va ser una de les entitats guardonades ex aequo del Premi BBVA a l’Entitat de l’Associacionisme Cultural Català, per la seva trajectòria històrica, capacitat per portar a terme  projectes transversals que abracen diferents manifestacions culturals, l’oferta formativa que ofereixen a les noves generacions i també l’aposta per difondre les seves activitats.

Aquest Premi forma part dels Premis Carné que organitza l’Ens Associacionisme Cultural Català, i que compten amb la implicació de la Fundació Antigues Caixes Catalanes i BBVA.

Avui parlem amb el seu president, Enric Capdevila.

 

“L’esperit de l’associacionisme cultural a Catalunya

es basa en la cultura de l’esforç i és el que més ens identifica”

 

  1. La Societat Cultural i Esportiva La Lira és una associació cultural i esportiva amb més de

150 anys d’història. Perquè es va crear en aquell moment i quin paper té a l’actualitat dins del barri?

Inicialment, l’Associació s’anomenava Societat Coral La Lira i es va fundar per un grup d’homes que cantaven coral per afició i compartien junts llargues estones. Poc després, van comprar els terrenys on es va construir l’edifici que avui és la seu i on es fan les activitats.

Ja a principis de segle, les activitats corals es complementaren amb l’aparició de la secció de teatre i de forma més recent l’entitat es va obrir a altres activitats del barri: grup sardanista, colla excursionista, club d’escacs, esbart, televisió local, filatèlia, club ciclista, agrupament escolta, penya barcelonista, grup de rol, grup de ball de saló, grup de tennis taula…

Amb la incorporació del Club d’Escacs, als anys 70 vam haver de canviar el nom de societat Coral La Lira per Societat Cultural i Esportiva La Lira. Actualment disposem de 300 socis que solen començar participant a una secció i que després acaben coneixent i fidelitzant-se amb a l’entitat que any rere any s’adapta a les noves necessitats del barri i de l’entorn.

Ara som una entitat referent al barri que dinamitza la vida de Sant Andreu de Palomar mitjançant propostes culturals, esportives i d’esbarjo que tenen com a base el foment de valors com ara la integració, la igualtat, la participació i el civisme.

 

  1. Com s’aconsegueix que una associació que comença amb la coral arribi a tenir la potencialitat actual?

Doncs sent una associació oberta a tothom, amb una junta que incorpora gent jove, que ha de ser el futur de l’entitat. El 30% de la junta ja són dones i un 50% joves. Per a nosaltres l’entitat és cultura i donem servei a la societat, sempre en connexió amb altres entitats del territori i les entitats públiques, independentment del color polític de cada moment. L’èxit és estar sempre al costat de les persones, que al barri en són moltes, i fer activitats a dins i fora que motivin i dinamitzin el barri. Fem participar al veïnat i fem tasca de comunitat.

També ajuda que, a banda de la junta que s’implica a cadascuna de les seccions de manera voluntària, tinguem una persona que es dedica a la gestió, doncs la coordinació de tot el que portem a terme implica moltes hores de feina. Les subvencions que rebem del districte, de la Diputació i de la Generalitat, més les quotes de socis ho fan possible. També lloguem sales a altres entitats.

 

  1. Què destacaríeu de la vostra entitat? Com veieu l’Entitat La Lira en el futur?

Jo sóc molt optimista. Veig gent jove implicada en seccions sobretot com els escacs, les sardanes i el tennis taula; seccions que han crescut en els darrers anys, amb moltes ganes de participar a les competicions que es fan arreu Catalunya i de tirar l’entitat endavant.

Continuarem fent tantes activitats com puguem, captant socis a través de les seccions, fent-los fidels a l’entitat, i fent activitats solidàries. Un exemple és el teatre, ja que mitjançant la taquilla inversa, ajudem a entitats de l’entorn que ho necessiten.

Ara mateix, tenim molts projectes en curs. Estem treballant amb les associacions gitanes per donar a conèixer la cultura del poble romaní. Volem obrir el vestíbul a exposicions que tinguin a veure amb el districte; com un muntatge sobre la pel·lícula Plácido dirigida por Luis García Berlanga on apareixien imatges del barri.  També estem treballant per retre homenatge a l’actor andreuenc Jordi Rebellón, tan reconegut per la seva carrera al cine, teatre i TV, que ens ha deixat recentment, doncs va iniciar la secció del teatre a La Lira.

 

  1. Què ha suposat rebre el Premi a l’entitat Cultural de l’Associacionisme Cultural Català?

Sens dubte obtenir aquest Premi al 2021 ens ha donat una major notorietat. És important que es visualitzi tot el que fem, i ens motiva a continuar treballant amb rigor i amb els valors que ens caracteritza.

També ho va ser rebre la Medalla d’Honor de Barcelona al 2020 per la nostra implicació, durant 150 anys d’història, en la vida cultural i associativa de l’antic poble i actual barri de Sant Andreu de Palomar.

La pandèmia com a tothom ens ha afectat. És cert que algunes seccions s’han reconvertit per fer activitats on-line de sardanes, amb assajos virtuals, escacs, o teatre, amb la creació d’un projecte al seu canal de YouTube anomenat “El fantasma de La Lira”, però d’altres com la coral en què participen gent gran ha estat més complicat doncs no s’han pogut reunir. Esperem que un dia puguem recobrar tota l’activitat presencial, així que les bones notícies ens ajuden a continuar i estar més implicats que mai.  

 

  1. 25 anys davant de la presidència de La Lira és un bon exemple d’implicació…

Sí, jo em vaig fer soci a través de les sardanes, mentre treballava com a comptable en una empresa. Ja em dedicava tot el que podia, però ara que estic jubilat i dedico molt més temps, estic més actiu que mai.

L’esperit de l’associacionisme cultural a Catalunya es basa en la cultura de l’esforç i és el que més ens identifica. Penso, a més, que des de les Associacions tenim un paper clau en la difusió de les nostres tradicions, llengua, cultura i esport.