El Centre Parroquial Sant Vicenç de Sabadell, amb 100 anys d’història, va ser una de les entitats guardonades ex aequo en el Premi BBVA a l’Entitat de l’Associacionisme Cultural Català, per la seva trajectòria històrica, capacitat per portar a terme projectes transversals que abracen diferents manifestacions culturals, l’oferta formativa que ofereixen a les noves generacions i també l’aposta per difondre les seves activitats.
Aquest Premi forma part dels Premis Carné que organitza l’Ens Associacionisme Cultural Català, i que compten amb la implicació de la Fundació Antigues Caixes Catalanes i BBVA.
Avui parlem amb el seu president, Jaume Pont.
“Com el Barça és més que un club, el Centre Sant Vicenç
és més que un teatre”
- Com es va crear el Centre Parroquial i com ha aconseguit arribar a 1.637 socis i atraure a tanta joventut en les activitats que feu?
El Centre Sant Vicenç es va crear al voltant de la Parròquia de la Creu Alta de Sabadell, abans de la guerra Civil com a Associació de Lluïsos i passada la guerra ja com a Centre Parroquial. El 2018 vam celebrar 100 anys de teatre parroquial. Tot i tenint aquest vincle amb l’Església sempre s’ha estat molt obert a tothom independentment de les seves creences.
El teatre és l’element primordial que ha vertebrat l’activitat del Centre. I la clau ha estat fer un tipus de teatre amb espectacles que tothom hi pugui participar, especialment els més joves. Fem Els pastorets en què qualsevol soci hi pot sortir. I l’especialitat del Centre són els musicals de gran format de tipus familiar i amb repartiments molt amplis com Oliver Twist, Peter Pan, Aladí, Charlie i la fàbrica de xocolata, Hèrcules,…
Amb aquest tipus d’obres de teatre s’aconsegueix la participació de molts infants i joves que alhora impliquen els seus familiars (pares, mares, avis,…) que col·laboren amb la preparació de tots els aspectes tècnics de les obres. Totes les persones que fem funcionar el Centre Sant Vicenç som voluntaris, des del personal de sala i la taquilla fins a les modistes i els tramoies. A més, disposem d’un Taller de Teatre per a infants, creat l’any 1989, d’infants de 7 als 16 anys. Aquest curs té 220 alumnes que estan conduïts per un equip de 40 monitors i monitores d’entre 18 i 24 anys. Cada dissabte a la tarda fan una sessió de formació teatral i al llarg del curs preparen dues mostres i altres activitats no teatrals com colònies, castanyada, carnaval,…
El Taller de Teatre, a part de ser el planter de persones actives al Centre, sempre es procura que quedi el més integrat en les activitats i programació de les obres de teatre que fem. Aquesta és la manera que de ben joves ja s’estimin el teatre i l’entitat.
Però el Centre Parroquial Sant Vicenç també té un caire intergeneracional, no només pels joves; hi ha grups d’adults que també van preparant espectacles i activitats, un dels grups és l’APM (Amics, Pares i mares Motivades). Per exemple, aquesta temporada, si tot va bé, l’acabarem amb l’espectacle Mamma Mia, en el qual participen majoritàriament adults. I amb tot això, també dins del Centre tenim seccions que s’han creat en paral·lel al teatre com ara l’Esplai La Branca, que ja té més de 40 anys de funcionament, i La Coral, Cor d’Acords, que és més recent, però ja fa 8 anys que funciona.
- El teatre ha estat sens dubte la principal activitat tant en temporada regular com de formació…
Sí pensem que el teatre és un art multidisciplinar molt ric que potencia el treball en equip. Personalment és molt enriquidor perquè et dona unes eines de comunicació, de creativitat i imaginació, de seguretat i confiança amb un mateix. A més és un repte treballar un personatge, assajar-lo tan individualment com amb tota la resta de l’elenc. I aquesta només seria la part dels intèrprets, perquè la feina de dissenyar i construir decorats, vestuaris, caracteritzacions, buscar atrezzo,… també són tasques que aporten molt a les persones que les desenvolupen. En la construcció d’una obra de teatre, mica en mica, es van afegint tots aquests ingredients i cadascuna de les persones que han col·laborat amb la preparació de l’obra de teatre va veient la seva aportació.
En el moment de les representacions, quan tota aquella suma d’esforços de tanta gent pot ser apreciada per part del públic, és un gran goig i satisfacció per a tothom que hi ha participat.
Aquesta és la màgia del teatre. A vegades, la gent externa a les entitats com la nostra, li costa d’entendre que ho fem de manera voluntària. Et pregunten i “no cobreu res per això?”. Però el que personalment s’extreu d’estar vinculat a una entitat com el Centre Parroquial Sant Vicenç no té preu.
- Quin paper juga al Centre dins del territori?
El Centre, tot i que està vinculat al barri de la Creu Alta i molts dels socis i sòcies en són veïnes, està compost per associats de tot Sabadell i de l’entorn. Amb el barri, hi ha un vincle molt estret, no només parroquialment, ajudant a Càrites i altres grups parroquials, sinó també amb l’Associació de Veïns de la Creu Alta amb què hi ha un contacte constant. De fet, molts dels membres que van crear les entitats de la Creu Alta de cultura popular com ara Geganters i Diables, a finals dels anys setanta del segle XX, i que van ajudar a reprendre la Festa Major de la Creu Alta, provenien del Centre.
Darrerament, el Centre ha anat ampliant la seva vinculació amb altres entitats tant de ciutat com de país. A nivell de la nostra ciutat, ha col·laborat des de fa molts anys en l’organització de la Cavalcada dels Reis Mags, també va impulsar la creació, ja fa uns nou anys, de la Sabadell Teatre Associació (S.T.A.), que és l’agrupació de les cinc principals entitats de teatre amateur de Sabadell, i a raó d’aquesta agrupació s’ha promogut una gal·la anual d’obertura de la temporada teatral a Sabadell (Sabadell Aixecat el Teló) i també un programa setmanal de ràdio sobre teatre a l’emissora local (L’Amunt el teló), amb un equip format per majoritàriament socis del Centre.
També el Centre ha participat a les celebracions de la ciutat com ara les efemèrides de l’any Joan Oliver o l’any de la Colla de Sabadell. Ara, que s’estan preparant les activitats per a la Capitalitat de la Cultura Catalana de Sabadell l’any 2024, la nostra entitat també s’hi està implicant. A nivell de país, estem integrats dins de la Federació de Grups de Teatre Amateur de Catalunya i dins de la Coordinadora de Pastorets de Catalunya, en la qual vam ser dels primers grups a formar-ne part quan es va fundar.
- Què destacaríeu del vostre Centre o Associació? No totes les entitats reben un Premi a l’Entitat Cultural de l’Associacionisme Cultural Català.
El contingut social, relacional i educatiu en el lleure i en valors és sens dubte el que la nostra entitat té com a més singular. Com el Barça és més que un club, el Centre Sant Vicenç és més que un teatre.
És obvi que la difusió de la cultura és important, però en el Centre Sant Vicenç, al mateix nivell hi ha la participació, la col·laboració i la formació en uns valors com ara la convivència, l’altruisme, la solidaritat… Això és el que ens fa diferents d’altres grups de teatre i omple de contingut l’activitat de l’entitat.
També volem agrair especialment que se’ns faci lliurament d’aquest premi perquè, un reconeixement d’aquest tipus és un estímul a seguir endavant amb la trajectòria seguida pel Centre els darrers anys. Nosaltres malgrat que siguem una entitat dinàmica, no deixem de ser modestos econòmicament. L’ajuda econòmica ens anirà molt bé perquè la destinarem a la digitalització de la gestió de la base de socis, que encara la fèiem de manera pràcticament analògica. Si les associacions s’han de mantenir durant molts anys s’han d’anar actualitzant i adaptant-se a les noves tecnologies i cap als camins on va la societat. I gràcies al premi ho podrem fer en aquest aspecte de la gestió de l’entitat.
També vull dir que ens fa especial il·lusió que la Fundació de les Antigues Caixes Catalanes, juntament amb BBVA, atorgui aquest premi. Trobem molt a faltar l’ajuda de les caixes d’estalvis, en el nostre cas Caixa Sabadell, però segur que si preguntessis a la resta de territori, opinarien igual amb la resta de caixes que ja no hi són. El suport que donaven les caixes a la cultura de base era molt important, i no només amb premis i ajuts, sinó també amb difusió i altres aspectes. Per exemple, en el cas del Centre, el primer sistema de venda d’entrades telefònica (encara no existia internet) va ser amb Liniatel, una línia d’atenció financera que tenia Caixa Sabadell que va posar a disposició de la venda d’entrades per a entitats teatrals. Per això estem molt contents que des de la Fundació Antigues Caixes Catalanes es continuï en part el seu llegat amb la col·laboració en premis com aquest.