Ha participat com a psicòloga observadora del “Servei de Counseling i Psicoteràpia en espanyol per a individus, parelles i famílies” del Mental Reseach Institute (MRI) de Palo Alto (USA). Ha treballat en l’àmbit públic en diferents administracions com Ajuntaments i Consells Comarcals.
Juntament amb la doctora Gemma Baulies, han iniciat la col·lecció de llibres “L’aventura de relacionar-se”, guia pràctica per a la millora de les relacions entre pares i fills.
Col·labora al Cicle Llegim amb Valors, acompanyant i conversant amb els guardonats del Premi BBVA Sant Joan i els lectors i lectores de diferents clubs de lectura de les biblioteques públiques de Catalunya. Un projecte de la Fundació Antigues Caixes Catalanes, amb el suport de BBVA.
“Llegint descobrim, i en aquest descobrir a l’altre, també ens anem descobrint a nosaltres”.
La literatura, a través del relat, és generadora d’identitats i valors. Els lectors interpreten els fets i als personatges segons les seves vivències i realitat personals. Quin paper tens com a psicòloga a Llegim amb Valors i què més t’ha sorprès d’aquesta iniciativa?
Com a psicòloga amant de la literatura, aquesta iniciativa, la qual considero molt enriquidora, m’ha donat la possibilitat de poder donar una visió explicativa des de la psicologia, d’emocions, conductes, accions que tant magníficament estan expressades en els textos que es comenten. En ocasions, persones que han vingut en aquestes activitats, m’han comentat, que el que jo aporto com a psicòloga, els hi ha donat una altra comprensió d’allò que estan llegint. Facilitar elements de reflexió, altres punts de vista, despertar preguntes, contribueix a la riquesa d’aquesta activitat. Iniciatives com aquestes, que acosten sinergies entre diferents disciplines, aporten una visió més àmplia i polièdrica del món.
Sol diferir molt el que opinen els lectors del que volia reflectir l’escriptor o escriptora?
El que una autora o autor vol expressar arriba de moltes maneres al seu públic, tant sigui des de la situació plantejada, com des de les emocions que transmet, a com actuen els diferents personatges, la descripció d’un paisatge, o des del text en el seu conjunt. Cada persona, segons les seves experiències, connecta amb la lectura a la seva manera, des del seu sentir, i cada una d’elles, des de la seva individualitat, es fa seu el missatge que l’autor o autora ha volgut transmetre.
La majoria de persones que formen part dels clubs de lectura són dones. Per què estan més predisposades a parlar de les emocions i solen ser més empàtiques? …o això és un tòpic?
Les dones, tradicionalment, ens reunim, compartim, establim xarxes. La sororitat entre les dones tracta d’aquests lligams que s’estableixen, de la solidaritat que l’acompanya. Compartim les nostres emocions amb altres dones, hi ha un sentiment d’entesa en allò que expliquem. Un sentiment de companyonia. Sentim empatia per l’altra. Les paraules ens relacionen, ens ajuden a expressar el que sentim en comunitat. Els clubs de lectura formen part d’aquests vincles, d’aquest sentiment de pertinença. Són un espai on trobar-se i endinsar-se en aquests mons literaris amb un objectiu comú; compartir el que aquell relat ha despertat en nosaltres.
Com a experta en les relacions entre pares i fills, l’educació que vam rebre dels nostres pares ens marca al llarg de la nostra vida i en les relacions que establim amb les parelles o els nostres fills?
Les mares i els pares són els nostres primers models d’aprenentatge. Cada família té una forma de fer, de relacionar-se, d’establir els seus rituals. Ens relacionem amb els altres, parelles, filles i fills, amistats, amb aquest aprenentatge de fons.
Certament, al llarg de la nostra vida anem veient i aprenem maneres de fer diferents. Aquesta observació, potser ens fa adonar que voldríem canviar certes formes de fer que, en aquest moment, ja no s’ajusten a nosaltres. Això potser ens mou a iniciar un procés de canvi, adquirint nous aprenentatges amb els quals ens sentim més afins.
Afortunadament, ens podem quedar amb totes les coses boniques que mares i pares transmeten, i aquelles amb les que no ens identifiquem podem aprendre a canviar-les.
Vivim temps convulsos, de canvis, d’adaptacions a tots els nivells. Vivim corrents i sovint amb una insatisfacció i una inseguretat generalitzades. Com podem alleugerir aquesta situació?
Un concepte important per tal de gestionar aquesta situació és el temps.
El temps que tenim és un i, normalment, hi ha moltes coses a fer. Aprendre a gestionar el nostre temps, és una de les estratègies que ens pot aportar més tranquil·litat, a l’hora de sostenir el ritme vital al qual estem sotmesos.
Un altre factor que cal tenir en compte és el nivell d’expectativa que li atorguem a les nostres vivències. Hem d’aprendre a distingir allò que és realment important, d’allò que és menys. Aquest aprenentatge ens ajudarà a viure la nostra vida amb molta més satisfacció, seguretat i tranquil·litat.
Creus que llegir ajuda a evadir-nos i tenir altres mirades de nosaltres mateixos i del nostre entorn?
Llegir té moltes meravelloses vessants; endinsar-nos en una bona història, la qual ens fa perdre la noció del temps, i ens transporta a situacions, llocs, vivències conegudes o desconegudes, i a la vegada suggerents. Llegint descobrim escenaris, els quals poden reflectir vivències pròpies, i ens mostra com aquestes són tractades, potser de forma diferent, aportant-nos noves formes, noves perspectives, nous aprenentatges.
Llegir és obrir finestres al món. És explorar altres mirades. És escoltar altres narracions. Llegir ens activa l’esperit crític. Llegir ens ensenya, ens mou.
Llegint descobrim, i en aquest descobrir a l’altre, també ens anem descobrint a nosaltres.