- Els espectacles finalistes són El gegant del Pi de la Cassandra Projectes Artístics SL; El bon policia de la Cia. El Maldà; Viatge d’hivern de la Cia. Cassandra Projectes Artístics SL i La dona del tercer segona de la Cia. Teatre Nu.
- 121 propostes s’han presentat a la 22a edició del Premi BBVA de Teatre. El premi és una gira per diversos teatres de Catalunya, incloent-hi la participació al Festival Temporada Alta 2023, valorada en 20.000 euros
- Les obres finalistes es representaran durant el mes de setembre a Valls, Manlleu, Tàrrega i Martorell. L’espectacle guanyador es farà públic el mes d’octubre en una gala que tindrà lloc a L’Atlàntida Centre d’Arts Escèniques d’Osona, a Vic
15 de juny de 2023.- La 22a edició del Premi BBVA de Teatre ha tornat a batre el rècord amb 121 propostes teatrals presentades procedents de companyies professionals. Avui s’han presentat en roda de premsa els projectes que el jurat ha seleccionat com a finalistes: El gegant del Pi de la Cia. Cassandra Projectes Artístics SL; El bon policia de la Cia. El Maldà; Viatge d’hivern de la Cia. Cassandra Projectes Artístics SL i La dona del tercer segona de la Cia. Teatre Nu.
El Premi BBVA de Teatre 2023, convocat per la Fundació Antigues Caixes Catalanes (FACC), amb el suport de BBVA, té per objectiu donar suport a la creació teatral i incentivar l’ofici teatral.
A la presentació de finalistes, Belén Latorre, directora de la Fundació Antigues Caixes Catalanes, entitat que convoca i organitza el Premi BBVA de Teatre, ha remarcat que “el nombre d’obres presentades al premi demostra l’interès que existeix en premis com aquest que busquen incentivar les companyies, reconèixer el sector del teatre professional i difondre el talent que existeix darrera de cada obra que acaba arribant al públic”.
Per la seva banda, Albert Río, director de Zona de BBVA Barcelona, entitat que dona suport al Premi, ha dit que “donem suport a aquest premi perquè la cultura és cosa de tots i cal continuar incentivant la creació teatral i promoure que el teatre arribi a públics de diferents poblacions de Catalunya”.
Obres finalistes i dates de les representacions
Durant el mes de setembre, els quatre espectacles finalistes del Premi BBVA de Teatre 2023 es representaran a diversos teatres de Catalunya:
- El gegant del Pi de la Cia. Cassandra Projectes Artístics SL
22 de setembre
Teatre Principal de Valls
- El bon policia de la El Maldà
24 de setembre
Teatre Municipal de Manlleu
- Viatge d’hivern de la Cassandra Projectes Artístics SL
29 de setembre
Ateneu de Tàrrega
- La dona del tercer segona de la Cia. Teatre Nu
30 de setembre
El Foment de Martorell
Podeu accedir al vídeo resum de les obres finalistes al següent enllaç:
L’obra guardonada amb el Premi BBVA de Teatre al Millor Espectacle Teatral 2023 serà premiada amb una gira valorada en 20.000 euros. L’espectacle guanyador es programarà en diferents teatres de Catalunya, incloent la participació al festival Temporada Alta.
El 30 d’octubre tindrà lloc la gala de lliurament de premis a L’Atlàntida de Vic, on es donarà a conèixer l’espectacle guanyador.
En el marc de la pròpia gala, l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC) participa també al certamen concedint una menció especial a la millor interpretació i a la millor direcció dels espectacles finalistes.
Un jurat format per professionals de les arts escèniques
El jurat d’aquesta 22a edició està format per:
Iria Roig, actriu i representant de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC); Ernest Villegas, actor; Marta Marco, actriu; Ramon Ferrer, programador de L’Atlàntida de Vic; Laura Iglesias, representant del festival Temporada Alta, i Joan Roura, director del Premi BBVA de Teatre.
Iria Roig, actriu i representant de l’AADPC
Ernest Villegas, actor
Marta Marco, actriu
Laura Iglesias, representant del Festival Temporada Alta
Ramon Ferrer, programador de L’Atlàntida de Vic
Joan Roura, director del Premi BBVA de Teatre
Sobre el Premi BBVA de Teatre
El Premi BBVA de Teatre és una plataforma de suport a la creació teatral i a la difusió del teatre professional, en qualsevol dels gèneres o estils, adreçat a companyies teatrals.
El projecte neix al 2001 com a iniciativa de l’Obra Social de l’antiga Caixa Manlleu per donar suport a les companyies de teatre amateur. A partir del 2010, s’obre als professionals del sector i aposta per les companyies emergents.
Historial de guanyadors
2021 – Vaig ser pròsper, Cia. Projecte Ingenu
2020 – Accions de resistència, Cia. Susanna Barranco
2019 – Laika, Cia. Xirriquiteula Teatre
2018 – Wohnwagen, Col·lectiu VVAA
2017 – L’empestat, Indi Gest
2016 – Psicosi de les 4:48, Cia. The Three Keatons
2015 – La Caputxeta Galàctica, Cia. Insectotròpics
2014 – Harket (protocolo), PanicMap proyectos escénicos
2013 – Hotot, Cia Cascai Teatre
2012 – Enchanté, Cia Divinas
2011 – El Mal Menor, Los Corderos, SC
2010 – Tots soms pops, Sismica d’espectacles
2009 – Federic…a, Tràfec-teatre
2008 – Estrelles en un cel de matinada, Acte quatre
2007 – El Coronel Ocell, Quatre per quatre
2006 – La tràgica història de Klown Lear, Natural klown Lear
2005 – L’Hostalera, la guarderia teatre
2004 – Amadeus, Casal Familiar Recreatiu
2003 – L’espera, Ens de nos M. 629 07 28 91
2002 – Fer un cafè, grup Abac produccions
2001 – El cant de la balena abandonada, Teatre humil
OBRES FINALISTES
PREMI BBVA DE TEATRE 2023
El gegant del Pi de la Cia. Cassandra Projectes Artístics SL
Autor: Pau Vinyals
22 de setembre, Teatre Principal de Valls, a les 20h.
Sinopsi
En Pau és un home de 33 anys, “l’edat de Crist”. S’acaba de comprar un pis amb la seva dona al barri del Raval de Barcelona. És feliç amb la seva feina i la Judit. S’estimen, es miren amb amor i tendresa mentre van traient de les caixes tots els objectes i els col·loquen al seu lloc: un cartell de Tortell Poltrona, un electrocardiograma, fotos de família feliç: un dinar de Nadal, Setmana Santa, un salt a la piscina… I recorda com estimava el seu avi. El seu avi era franquista.
El gegant del Pi és una monòleg escrit per un actor, Pau Vinyals, i en aquest cas interpretat pel mateix autor. És un procés de creació per trobar les paraules de tots els silencis que habiten una família, un poble. Un viatge del poble a la ciutat i de la ciutat al mig del bosc i del bosc al menjador de casa. De l’espai públic al privat.
El gegant del Pi és una auto ficció de l’herència rebuda, d’un intent per encarar la construcció d’una llar. Què ha fet la meva família per defensar les seves propietats? De què seríem capaços per defensar casa nostra? Què faríem per salvar un fill?
La tribu pot servir per ajudar-nos mútuament o per agafar les armes i lluitar contra l’altre. Ens fa por i temem que ens prenguin el que creiem que és nostre, el que ens pertoca. Poques vegades ens preocupem realment per si estem ofegant l’altre. Ens fa massa por morir, veure morir els nostres i en aquest acte de salvació trepitgem el que ens fa nosa.
Aquesta peça parla del feixisme que irremeiablement portem dins. En paraules de l’autor i actor Pau Vinyals: “El meu avi va morir quan jo tenia 10 anys. El recordava meravellós i ple d’amor, com un home que sabia escoltar i estimar. Un dia, la meva mare, com qui no vol la cosa, em va explicar que als 28 anys, durant la Guerra Civil, havia decidit lluitar al bàndol franquista. En aquell moment, encara ben petit, em va semblar anecdòtic, que no tenia res a veure amb mi. Amb el temps, però, aquest fet m’ha generat una distància dolorosa amb el seu record. És de fet, aquesta confessió la catalitzadora del qüestionament de la meva identitat, l’educació rebuda, de les bases per construir el meu futur, per assentar els meus valors i gestionar els meus privilegis”.
Pau Vinyals és dramaturg, director i actor. Obra dirigida per Júlia Barceló.
El bon policia de la Cia. El Maldà
Autor: Santiago Rusiñol. Adaptació de Ricard Farré i Arnau Puig
24 de setembre, Teatre Municipal de Manlleu, a les 21h.
Sinopsi
El bon policia és una comèdia d’embolics on dos bons jans, per mirar de sobreviure , es veuen abocats a situacions hilarants posant en evidència els prejudicis socials i l’arbitrarietat de la justícia.
Josep, un personatge innocent i mancat de perjudicis accepta una feina de policia per mantenir la seva particular família formada pel seu fill i el seu bon amic Anton.
El personatge s’ha d’enfrontar a còmiques circumstàncies per defensar el seu nou ofici (desballestar una timba de joc, detenir un activista social, empaitar un delinqüent perillós… ) però el seu bon caràcter i la seva bona fe li impedeixen complir amb les ordres del seu cap.
Josep i el seu amic Anton, per tal d’aconseguir que el primer conservi la feina que està en risc i per la qual està pèssimament dotat, maquinen una estratègia. Un complot que consistirà a fer passar Anton per un delinqüent “perillosíssim” detingut amb gran habilitat per Josep. D’aquesta manera confien salvar el seu honor professional i cobrar una bona retribució, però ja ho diuen, ja: en una comissaria se sap com s’entra però mai com se’n surt.
Amb El bon policia es pretén submergir l’espectador en una afilada, delirant i desconeguda comèdia d’un dels grans mestres del patrimoni teatral.
Autor: Santiago Rusiñol
Versió, interpretació i dramatúrgia per Ricard Farré i Arnau Puig.
Viatge d’hivern de la Cia. Cassandra Projectes Artístics SL
Autor: Elfriede Jelinek
29 de setembre, Ateneu de Tàrrega, a les 20h.
Sinopsi
L’obra Viatge d’hivern, inspirada en el cicle de cançons Winterreise de Franz Schubert i Wilhelm Müller, és un viatge que ens proposa Elfriede Jelinek per les seves pròpies experiències, tan artístiques com íntimes: la sexualitat mediatitzada per internet, la perversió de la opinió pública, el culte a la joventut, la presència del feixisme latent, el pas inexorable del temps, l’amor-odi cap a la seva mare, la demència i l’abandó del seu pare i l’autocrítica d’ella mateixa com a artista.
L’espectacle és un treball de recerca on paraula, música i moviment esclaten a escena com un riu desbocat, pervertint Schubert, pervertint Jelinek, arrossegant-nos per “les aigües residuals de les nostres pròpies vides” tal com ho fa ella, en una peça amb pinzellades dramàtiques, molta ironia i certa desesperança. Elfriede Jelinek és Premi Nobel de Literatura.
Elfriede Jelinek és una autora poc coneguda a Catalunya. Tot i la popularització de la seva novel·la La pianista gràcies a l’adaptació cinematogràfica de Michael Haneke el 2001, o l’impuls editorial que li va conferir l’atorgament del Premi Nobel de Literatura el 2004, i tot i representar, en definitiva, una de les veus més singulars de la dramatúrgia europea contemporània, l’obra dramàtica de Jelinek roman majoritàriament desconeguda i envoltada d’una certa aura d’inaccessibilitat. El concepte de “superfície textual”, amb què l’autora ha descrit sovint els seus textos, deixa clara la seva renúncia a les formes i convencions de l’escriptura dramàtica. Formalment, les seves peces ens confronten amb una extensió pràcticament ininterrompuda de paraules, sense noms de personatges ni indicacions espacials, temporals o de cap altra mena. Els seus textos es caracteritzen per l’ambigüitat sobre les veus que parlen, per la cadència de frases que acumulen idees i que, de vegades, es repliquen a si mateixes, es contradiuen o es capgiren, com si un pensament invisible les posés en moviment cap a una nova direcció.
El viatge d’hivern de Müller/Schubert, que s’obre amb els famosos versos “Estrany vaig arribar; estrany me’n torno a anar”, no representa cap trajecte ni recorregut espacial real, sinó un viatge metafòric entre rius glaçats, pobles vigilats per gossos, fondes gelades, camins de muntanya, músics ambulants, somnis i miratges. Tots aquests elements són represos i reinterpretats al Viatge d’hivern de Jelinek, des de l’adopció d’una estructura de quadres aparentment independents, però amb una continuïtat temàtica profunda, fins a la incorporació d’un gran nombre de cites dels poemes de Müller, en forma d’imatges que apareixen de manera obsessiva i que configuren un univers intertextual extremadament ric.
Aquesta llibertat amb què l’autora treballa serveix com a provocació per dur a terme un joc escènic on música, paraula, moviment i temps s’entrecreuen i ressonen, tot prenent les dissonàncies, contrastos, ironia i humor amb què Jelinek crea la seva textualitat com a invitació per desplegar un paisatge que va més enllà de la paraula dita i que explora el seu univers a través de diversos gèneres: farsa, drama íntim, musical. La peça oscil·la entre el “jo” i el “nosaltres”, tot donant veu a la dificultat per identificar-se amb la societat de què formem part i que es construeix sobre l’opressió d’un tercer grup, el dels “altres”: els estranys, els desplaçats, els exclosos, a qui amaguem als soterranis de la nostra consciència. Al llarg de l’espectacle, el so i la musicalitat transcorren com un riu que de vegades sosté i de vegades es desborda i es converteix en protagonista, un riu que travessa un paisatge de gel que hem reinterpretat escenogràficament com una manera de materialitzar el caràcter efímer del temps, la felicitat i la vida.
Autora: Elfriede Jelinek. Direcció: Magda Puyo. Dramatúrgia: Magda Puyo i Marc Villanueva
La dona del tercer segona de la Cia. Teatre Nu.
Autor: Víctor Borràs
30 de setembre, El Foment de Martorell, a les 18 h.
Sinopsi
A l’escala hi ha una reunió. La dona del tercer segona no sol assistir a aquestes reunions però avui creu que hi ha de ser; per això ha hagut de plegar abans del súper on treballa. Ha d’explicar una cosa important a les veïnes i veïns. Ha de demanar un favor incòmode, difícil de concedir. Un favor relacionat amb l’estigma que arrosseguen les persones amb alguna malaltia mental.
La dona del tercer segona és un monòleg. Una dona parla als seus veïns, i els demana un favor, un favor incòmode, un favor difícil de concedir. Després de les alegries que ens va donar La lleugeresa i altres cançons, encarem la producció d’un espectacle en què tornem a confiar en bona part de l’equip que el va fer possible. I en aquest cas, és l’Àurea Márquez qui protagonitza la història d’una dona de cinquanta anys, carnissera de professió, que viu amb el seu fill, i avui s’explica davant de la seva comunitat de veïns. Explica un fet relacionat amb les malalties mentals i amb l’estigma que arrosseguen les persones que en pateixen alguna.
La dona del tercer segona ens fa preguntes, preguntes potser sense resposta, i ens explica una història que ens atrapa i no ens deixa, i que tenim moltíssimes ganes de presentar davant del públic.
Autor: Víctor Borràs
Direcció: Ivan Benet
Actriu: Àurea Màrquez
Bases 22è Premi BBVA de Teatre 2023
Convoca i organitza: Fundació Antigues Caixes Catalanes
Amb el suport de: BBVA
Col·laboren: Fundació Antiga Caixa Manlleu, aadpc, Temporada Alta, L’Atlàntida
Contactes de premsa
Irene Segalés
625 72 26 64
comunicacio@fcaixescatalanes.cat