L’escriptor Albert Forns ha estat guardonat amb el 40è Premi BBVA Sant Joan de literatura catalana per la seva obra “Abans de les cinc som a casa”.
La novel·la, que es va presentar al mes de setembre a La Setmana i que ja s’ha publicat la segona edició, reconstrueix la vida d’un barceloní dels anys setanta a partir de la troballa dels seus diaris al mercat de Sant Antoni.
- Com va sorgir la idea d’escriure una novel·la a partir de la troballa d’uns dietaris al Mercat de Sant Antoni?
Bé, aquell diumenge que vaig trobar uns diaris personals al mercat de Sant Antoni ja vaig tenir una mena d’epifania. Una epifania novel·lística, diguem-ne. No sabia si escriuria sobre aquells diaris en concret, però sí que la situació que acabava de viure comprant-los era del tot novel·lística. Acabava de trobar una vida en venda, que em brindava l’aventura de conèixer un dietarista que durant 15 anys va anotar la seva vida cada vespre. També veia la possibilitat de reconstruir el camí que havien seguit aquelles llibretes des que l’autor va morir fins que jo les vaig comprar al mercat de vell… Hi havien tantes possibilitats i tantes preguntes per respondre que de seguida vaig pensar que donaven per una novel·la.
- Que ens podries explicar d’escriure sobre la vida d’una persona que no coneixes personalment i només saps allò que pots llegir en els seus dietaris?
Bé, en primer lloc he volgut tractar els diaris i el dietarista amb el màxim respecte. Jo escric diaris, i m’agradaria molt, que algú els llegís quan ja fes anys que sóc mort, però de seguida vaig veure que havia d’actuar amb molta responsabilitat. Fer-ho bé, fer-li l’homenatge que es mereixia. Després, em vaig adonar que amb uns diaris no n’hi havia prou. Els nostres diaris expliquen coses, però no ens expliquen del tot. No recullen les nostres vides, els nostres diaris, sinó només un retrat parcial: allò que decidim apuntar-hi. El que decidim obviar o ens fa mandra escriure en queda fora, i per tant ha estat tasca de l’Albert Forns novel·lística reconstruir-ho i fabular-ho.
- Per què vas decidir presentar l’obra al Premi BBVA Sant Joan i que ha suposat haver estat premiat de la 40a edició?
Vaig presentar-me al Premi BBVA Sant Joan perquè és un dels més consolidats del panorama literari català. Admiro a molts dels premiats (Melcior Comes, Najat El Hachmi o, anant més enllà, Baltasar Porcel) i trobava que el premi podia significar una empenta per a la meva carrera, de cara a aprofitar el seu ressò i arribar a més públic. I així ha estat.
- Al llarg de la teva trajectòria les tres novel·les que has publicat (Albert Serra, Jambalaia i Abans de les cinc som a casa) han estat premiades…
Sí, he tingut sort! També haig de dir que queden molt bé, els premis guanyats, i enlloc surten els premis perduts! Jo estic intentant arribar al màxim nombre possible de lectors, i de moment els premis m’han ajudat a obrir-me camí. Estic segur que en el futur publicaré llibres sense premi, però l’empenta de promoció que acompanya el Premi BBVA Sant Joan, el Documenta o el Llibres Anagrama va molt bé per fer-te un lloc en un panorama amb tantes novetats i tan competitiu com el català.
- Amb la situació que estem vivint actualment, com veus el futur del sector del llibre? Penses que en un futur es llegirà més en digital que en paper?
El llibre digital està molt bé, però no veig que hagi de ser un competidor seriós pel llibre en paper, són complementaris, de la mateixa manera que la televisió no va substituir a la ràdio, sinó que encara conviuen. El tancament de llibreries arran de l’epidèmia va ser un cop molt fort pel sector, però per sort les autoritats ja han vist que les llibreries són espais segurs (hi ha poca gent, i els llibres no són contagiosos, a no ser que te’ls posis a la boca!). Per tant confio que passi el que passi els propers mesos, podrem continuar comprant llibres. Els llibres són importants, en temps de pandèmia: potser no curen la COVID, però en tot cas ajuden a enfrontar-nos-hi, perquè estoven les angoixes i ens ajuden a passar aquests moments tan difícils.