JOSAFAT, un espectacle de circ molt descriptiu, fosc, passional, amoral i provocador, que sap arribar a tots els públics
Gran Premi BBVA Zirkòlika de Circ 2018
El 2018, la companyia Passabarret estrena Josafat, un espectacle de circ de sala dirigit per Adrián Schvarzstein i produït per David Sancho. Basat en la novel·la modernista de Prudenci Bertrana, va estar premiat al 2018 amb el Gran Premi BBVA Zirkòlika de Circ, impulsat per la Fundació Antigues Caixes Catalanes i BBVA, al millor espectacle de l’any.
- Josafat és una adaptació en clau de circ de la clàssica novel·la modernista de Prudenci Bertrana. Com sorgeix la idea d’adaptar aquesta obra de principis de segle al circ actual?
Després d’un temps amb ganes de fer un espectacle més delicat i exquisit, David Sancho va posar damunt de la taula el relat curt de Josafat. Per què no en fem una adaptació? – va dir. Després de fer-ne una lectura, vam decidir tirar-ho endavant. Ja teníem algunes tècniques de circ treballades, i la il·lusió de posar-hi música en directe de la mà d’un vell conegut de la Companyia, Guillermo Cides. Ens faltava alguna persona amb nocions de teatre, circ i música capaç d’orquestrar el projecte, i aquest va ser Adrian Schvarzstein.
- Com vau anar construint l’espectacle?
Vam organitzar-nos en 4 estades d’una setmana cadascuna, de gener a abril de 2018. La primera ens va servir per conèixer-nos i per generar sinergies i material per l’espectacle. El resultat en va ser un primer guió. La segona estada va servir per definir i concretar el guió, ja quasi definitiu. La tercera estada, al Convent de les Arts d’Alcover, ens va servir per posar ordre i veritat a les accions i a la música; també per definir les llums, de la mà de Yuri Plana. Ja vam fer un passi privat amb públic. I l’última estada, al teatre Principal de Valls, va servir per fer l’espectacle seguit i optimitzar-ne els detalls. Allà va ser on vam fer l’estrena oficial, el 28 d’abril de 2018.
- A l’obra veiem passió, por, amor, obsessions entre el Geperut de Notre-Dame i una jove amb molt caràcter. Tot això amb els moviments propis del circ… Que volíeu transmetre al públic?
Josafat és un relat molt descriptiu, fosc, passional, amoral i provocador, però teníem clar que volíem arribar a tots els públics, que fos un espectacle familiar. La feina ha estat copsar l’essència dels personatges, posar-los-hi vida, naturalitat i aconseguir que les accions no fossin evidents, per així convidar que cada persona del públic en faci les seves interpretacions, deixant-se emportar per una trama fidel a l’obra. En acabar les funcions obtenim felicitacions de públic de totes les edats i no deixa a ningú indiferent.
- L’espectacle es porta a terme amb un actor, una actriu i un músic. (Oriol Llop, María Cavagnero i Guillermo Cides). Vau ser pensat així des de l’inici?
Sí. Tenim el músic que interpreta el paper de Prudenci Bertrana, utilitzant la música com el llapis que escriu l’obra, que emfatitza i descriu cada moment que transcorre. La la Fineta, una dona atractiva i descarada que s’enamora aferrissadament de Josafat, portant el seu desig fins a un final inesperat. I finalment tenim a Josafat, un home bàsic, devot i grotesc que vacil·la entre el desig i les creences religioses en topar-se amb la Fineta.
Tots tres s’interrelacionen durant tot l’espectacle en situacions de misteri, passió, perill, humor i desesperació.
Val a dir, que inicialment el paper de la Fineta havia de ser l’àgil, Laia Estrada, però es va lesionar en un assaig i Maria Cavagnero, la va substituir, posant-se en el paper en molt poc temps.
- Quina és la escena que té major dificultat?
Utilitzem diferents tècniques de circ: la corda, l’acrobàcia, la perxa xinesa, el llançament de ganivets, les teles, la roda cyr i el quadrant, i cadascuna comporta el seu propi risc, si no, no faríem circ!
El més complicat de tot ha estat trobar que cada tècnica tingui el seu valor narratiu, dotar-les de vida dins la trama, evitant aparicions inconnexes i fora de sentit, i així aconseguir posar les diferents tècniques al servei de la història i no al revés.
- L’espectacle es fa en espais interiors i exteriors. Sempre treballeu pensant en aquests dos tipus d’espais?
L’espectacle es va pensar per fer en interior perquè creiem que és on l’obra agafa més força i sentit. Però també sabem que la programació a sala és força difícil d’aconseguir de forma estable, a no ser que sigui un espectacle molt mediàtic.
Som versàtils i sabem en quin mercat ens trobem, per això vam fer l’adaptació a carrer, per tenir més continuïtat.
Dels 40 espectacles que portem fets, ni una quarta part han estat en sales. Tant en format interior com exterior, hem tingut força èxit. Val a dir que gairebé la meitat de vegades que hem estat programats a carrer ho hem fet amb horari nocturn i amb llums.
- Durant aquests anys la companyia s’ha anat consolidant. Quins són els vostres propers objectius?
Sabem que en ser un espectacle sense text ens pot obrir mercat arreu del món, això és un dels nostres objectius, igual que aconseguir entrar a tots els festivals i fires, no només de circ, sinó també modernistes, de literatura i teatrals, tant en l’àmbit català com espanyol i mundial.
- Què us ha suposat guanyar el Gran Premi BBVA Zirkòlika?
D’entrada, un reconeixement a la feina ben feta des d’un espai que està a la província de Tarragona, fora de la ciutat comtal. Una alegria per tot l’equip que ha intervingut en la creació i el muntatge de Josafat. Ha ajudat molt a facilitar-nos l’accés a festivals i fires com el de la Fira de Circ de la Bisbal de l’Empordà, el Pleniluni de Torredembarra, al Giracirc de Collsuspina, a la fira modernista de la Garriga, al Festicam d’Amposta, com també a Girona, al Centre Cultural Terrassa i a l’Auditori de Pineda de Mar.
Sobre la companyia
La Companyia Passabarret va néixer l’any 1995 a Valls (Tarragona), i està especialitzada en espectacles de carrer, tallers i instal·lacions de circ.
Entre els espectacles produïts:
Tandarica Orkestar (2004), que els ha portat als més destacats festivals de teatre de carrer d’Espanya i països com Mònaco, França, Holanda, Cuba o Colòmbia, al costat d’importants noms de la música balcànica, com Fanfare Ciocarlia o Emir Kusturica.
Big Boss & Tandarica Circus (2010), al costat de Jango Edwards, s’estrena a Fira Tàrrega. El clown americà exerceix de cap de cerimònies.
Tandarica Circus Experience (2014). Primera gira amb carpa pròpia per Catalunya, sent el segon circ català en ruta en tot l’any amb un centenar d’actuacions.
Al 2012, obre el seu propi centre de creació i producció d’espectacles anomenat La Circoteca, a més de la seva escola de circ. La Circoteca, premiada amb el Premi de Circ Zirkòlika 2015, en la categoría de millor iniciativa per la projecció de circ de Catalunya.
Al 2018, guanya el Gran Premi BBVA Zirkòlika de Circ, impulsat per la Fundació Antigues Caixes Catalanes i BBVA, al millor espectacle de l’any.