El Festival BBVA de Cinema de Muntanya es troba entre els més prestigiosos del món en el seu sector. Des del 1983, posa en competició anualment els millors films a nivell mundial sobre la muntanya i la natura, i reuneix a Torelló destacats especialistes del gènere i milers d’espectadors cada any.
Enguany ha arribat a la 37a edició amb un rècord històric 170 films presentats que provenen de 28 països diferents. Dels films inscrits es van seleccionar 49 que van formar part de la secció competitiva. El Festival, coorganitzat per la Fundació Festival de Cinema de Muntanya de Torelló, la Fundació Antigues Caixes Catalanes i BBVA, va celebrar-se del 15 al 24 de novembre amb quasi 7.000 espectadors.
- Com va sorgir la idea de crear un festival dedicat al cinema de muntanya l’any 1983, a Torelló i amb tu al capdavant?
Va ser un pas més, però important, per donar continuïtat a les projeccions en cine Super-8 o de diapositives que ja estàvem fent anteriorment, dins les activitats del Centre Excursionista Torelló. En aquell moment, jo estava a la Junta del CET.
- Quins han estat els canvis més significatius que ha viscut el Festival des de la seva creació?
Bàsicament els canvis tècnics. S’ha passat, en pocs anys, del cinema Super-8 i 16 mm al vídeo i posteriorment, al format digital. Ara es veu com una cosa natural i ràpida però va exigir assumir uns canvis molt seguits. Durant uns anys en cada edició s’havia de posar l’equip de projecció al dia. Els canvis eren constants i en una mateixa edició projectàvem en diferents formats, fet que complicava molt les projeccions.
- El Festival és reconegut a nivell internacional i cada any són més les pel·lícules que es presenten i de diversos països. Com ha assolit aquest fet?
Està directament relacionat amb la trajectòria. Són 37 edicions donant a conèixer el Festival fora del nostre país. Ara la comunicació és molt fàcil, però nosaltres portem molts anys picant pedra i pesa el prestigi assolit amb 37 edicions. Ens ho hem guanyat a pols.
- Des de fa anys, s’escull un tema central que emmarca el Festival. Com s’escull aquest tema, que a més inspira la imatge del cartell de cada edició?
El format actual, que és triant un territori, es va iniciar el 2018, per tant és molt recent. En les 3 edicions anteriors al 2018 es va optar per homenatjar, en certa manera, el muntanyisme català, des de l’ascensió a vuit mils fins l’escalada o l’alpinisme. El fet de què la imatge respongui al tema central és una part més del relat que volem explicar, actualment sobre un territori.
- Com és el procés fins a arribar a la setmana del Festival?
El procés comença en el mateix moment que s’ha acabat una edició. Amb l’equip valorem l’edició que ha acabat de celebrar-se i apuntem solucions i millores per a la següent edició. A partir de gener es comença a treballar en les activitats paral·leles, les exposicions i l’espectacle inaugural. És una feina de documentació i elaboració de guions. A partir del juny aquesta primera part està feta i llavors es treballa en tot el que té relació amb les pel·lícules: selecció, subtitulació dels films, programació, catàlegs, etc.
- El cinema de muntanya és un cinema amb projeccions de molta qualitat i a vegades es graven imatges en situacions extremes. Darrera de cada film o documental hi ha un equip de professionals?
Actualment pràcticament totes les pel·lícules són d’altíssima qualitat. Fer un bon film requereix un equip de professionals eficient i que treballa amb uns pressupostos inimaginables fa pocs anys. No totes les pel·lícules tenen pressupostos elevats, però el mínim s’ha incrementat molt des del moment que el mitjà televisiu va entrar en joc. El documental de muntanya s’ha posat al nivell del documental en general i el fet de rodar en situacions extremes encara li dóna un plus.
- Alguna de les pel·lícules podrien portar-se a les sales de cinema. Per què no es troben en cartellera?
Perquè al nostre país el documental encara no ha assolit l’estatus que té en altres països i el documental de muntanya no és comercial, excepte en comptades ocasions. Tot i això, s’estan fent grans esforços, sobretot per part de la Televisió de Catalunya, a qui cal reconèixer el valor de posar documentals en prime time. S’ha de seguir treballant.
- A banda del Festival, també s’organitza el Cicle BBVA de Cinema de Muntanya arreu de Catalunya durant l’any…
Efectivament, a partir del mes de febrer comencen les projeccions del Cicle, que s’organitza a través de la col·laboració imprescindible dels clubs de muntanya i el suport de la FACC i BBVA.
Aquest any el Cicle ha visitat una vintena de poblacions de Catalunya i ha atret 2.500 espectadors, una xifra considerable.
- Com a director del Festival des del seu inici, fa ja 37 anys, quina ha estat la teva experiència? Tants anys al capdavant, és qüestió de perseverança o d’amor al cinema de muntanya?
Les dues coses van molt lligades. Si no estimes, no tens passió o no creus en una idea, llavors no hi poses la perseverança que cal per assolir l’objectiu. Quan vàrem començar, l’any 1983, l’únic que teníem era passió per la muntanya i pel cinema de muntanya. L’experiència l’hem anat agafant a partir del treball per fer les coses millors i intentant donar al cinema documental de muntanya un prestigi que no tenia.