Una de les formacions de música de cambra amb més projecció internacional del moment
Premi BBVA de Música de Cambra Montserrat Alavedra
Cosmos Quartet és un quartet de corda que es va crear l’any 2014 i que està format pels músics Bernat Prat, Helena Satué, Lara Fernández i Oriol Prat. El quartet consta de dos violins, una viola i un violoncel.
L’any 2018 va ser guardonat amb el 13è Premi BBVA de Música de Cambra Montserrat Alavedra, organitzat per la Fundació Antigues Caixes Catalanes, amb el suport de BBVA.
Amb l’ajuda del Premi durant el 2019 han actuat al Conservatori Superior de Música del Liceu, a l’Auditori Enric Granados, a l’Espai Ter i a la Casa Museu Pau Casals. El darrer concert de la gira del Premi està previst que sigui al juliol al Palau de la Música.
1. Com va sorgir la idea de crear el vostre quartet? Per què li vau posar aquest nom?
La idea va sorgir de les ganes de seguir tocant música de cambra i descobrint la música tan excepcional que hi ha per a quartet de corda plegats.
Abans de que el quartet esdevingués una realitat érem músics que ja ens coneixíem entre nosaltres. Havíem coincidit en diferents festivals i orquestres d’arreu i després de molt bones experiències tocant música de cambra junts en diferents formacions, ambients, i escenaris, poc a poc vam anar quedant de manera més regular per llegir música per a quartet de corda. Ens sentíem tan a gust i tots quatre teníem tantes ganes de descobrir i aprendre tot el que realment implica ser un Quartet de corda que vam decidir crear el quartet i que aquest passés a ser la nostra activitat professional principal.
Quan va arribar el moment de triar nom, hem de confessar que qualsevol opció no ens acabava de fer el pes i totes elles ens sonaven estranyes però teníem clar que volíem un nom que sonés amb claredat, que fos fàcil de pronunciar i recordar en qualsevol idioma. Buscant definicions de paraules al diccionari aquesta ens va agradar molt:
cosmos: m. [LC] [AN] [FIA] Univers, concebut com un tot ordenat.
A més a més la definició encaixava com l’anell al dit amb la idea d’un quartet de corda com a un Univers on hi ha d’haver una gran dosi d’ordre per contraposar el caos.
2. Tots vosaltres heu fet trajectòria internacional, com ha estat aquesta experiència?
En el nostre cas la trajectòria internacional ja va començar en els estudis, sobretot en els de post grau, finalitzant els màsters en països centreeuropeus com Alemanya o Suïssa.
Tots quatre coincidim en que ha estat una experiència clau a molts nivells. A nivell vital per tot el que implica viure en un altre país, descobrir una altra cultura, un altre idioma, una altra manera de fer, ser lluny de casa, i a nivell professional per tot el que implica viure durant com a mínim dos anys en llocs on la música clàssica és un pilar fonamental en la societat des de fa segles. Nodrir-se de tot això ha sigut fonamental per a la nostra carrera professional.
3. El prestigi que esteu guanyant dia rere dia amb el vostre Quartet us permet dedicar-vos-hi exclusivament?
Malauradament no. Ho hem de compaginar amb altres activitats i no ho fem per plaer sinó per necessitat.
Tot el treball i esforç que requereix un quartet de corda és més que suficient per justificar la seva exclusiva dedicació, però el sector de la música clàssica al nostre país, i en especial el de la música de cambra, està molt menyspreat per les institucions i això fa que actualment no hi hagi cap quartet de corda professional que s’hi pugui dedicar exclusivament.
Amb això no volem dir que fora del nostre país sigui molt diferent ja que podríem comptar amb els dits d’una mà tots els quartets a nivell mundial que s’hi dediquen exclusivament, però sí que podem dir que hi ha més oportunitats, més facilitats i sobretot més apreci, admiració i valor a la nostre professió que al cap i a la fi és el més important i gratificant.
4. Quan feu un concert, com decidiu el repertori que voleu tocar a cada espai? En alguns d’ells també compteu amb l’acompanyament d’altres músics.
Intentem que hi hagi un equilibri entre el que a nosaltres ens ve de gust tocar i el que les sales de concerts i promotors volen programar en els seus cicles de concerts, ja que la majoria de vegades són aquests qui et fan la proposta amb un determinat repertori.
Depenent del format de concert, del cicle i del tipus d’audiència es decideix un repertori o un altre però en general si podem triar, ens agrada incloure el màxim d’estils en un mateix concert. Des dels inicis del quartet de corda com a gènere amb música del segle XVIII fins a música dels nostres dies.
Quan amb el quartet tenim l’oportunitat de tocar amb altres músics, comporta descobrir altres maneres d’interpretar la música, conèixer diferents punts de vista, desenvolupar flexibilitat, aprendre nou repertori i molts altres aspectes que si tens la sort de poder-ho fer amb bons músics, es converteix en una experiència altament enriquidora.
5. Com us vau assabentar del Premi BBVA de Música de Cambra Montserrat Alavedra? Què ha suposat guanyar aquest Premi?
El concurs ja el coneixíem per ser un dels concursos amb més renom, entitat i prestigi del país. Grups com el Quartet Casals en són guanyadors i fets com aquest fan que sigui un concurs conegut dins el món musical del territori.
Pel que fa a la convocatòria, ens en vam assabentar a través de la publicitat que en fa la pròpia organització a través de la pàgina web i les xarxes socials a més de recomanacions d’antics concursants.
Guanyar el Premi va ser un reconeixement a la feina feta i una injecció d’il·lusió i energia per continuar treballant en fer créixer el projecte del quartet. També comporta una gran responsabilitat amb tot el que et proposes després d’haver guanyat un premi. I a més de la dotació econòmica que sempre és benvinguda, el que ha sigut més important són totes les oportunitats en forma de concerts que el premi ens ha proporcionat per donar-nos a conèixer arreu del territori en els millors auditoris i festivals.
Un concert és quelcom de primera necessitat per a un músic i avui en dia és molt difícil tenir-ne i trobar-ne. És una contradicció en tota regla però malauradament és així. Per tant, aquests cinc concerts proporcionats pel Premi han sigut d’un incalculable valor i n’estarem sempre molt agraïts.
6. Com veieu la situació de la música de cambra al nostre país? Com penseu que es podria arribar al públic jove?
Si comparem la situació actual amb la situació que hi havia fa 25 anys, creiem que hi ha hagut una gran evolució i un creixement notori en l’interès per la música de cambra, per tant la situació és més que positiva. Ara bé, si la comparem amb la situació actual d’alguns països del centre i nord d’Europa encara queda molt camí per fer i moltes coses a millorar. El nivell i la qualitat musical dels artistes per poder equiparar-nos a aquests països que esmentem anteriorment hi és sens cap mena de dubte. De fet les noves generacions arriben cada vegada més preparades, però per desgràcia les oportunitats cada vegada semblen ser més escasses. Falta que les institucions es posin les piles i hi donin més suport del que hi han donat fins ara.
Creiem que hi han bastants factors que poden ajudar a fer arribar al públic jove de forma no tan minoritària el que fem.
A les nostres mans hi tenim fer concerts de caire més divulgatiu, intentant trencar aquesta barrera i fredor que a vegades es crea en els concerts de clàssica entre els intèrprets i el públic, a més de donar eines per a fer que un concert sigui una experiència més enriquidora. També podem modernitzar la nostra imatge, podem dirigir-nos a aquest sector i mostrar la nostra feina a través de les xarxes socials, però no deixen de ser coses amb poca transcendència i més aviat superficials que no ajudarien a solucionar d’arrel aquest problema amb el públic més jove.
No hem d’oblidar que la música és un art sonor, per tant és un art que s’escolta, i saber escoltar no és quelcom innat. Amb això no volem dir que si no saps música no cal que vagis a un concert, al contrari! Saber música i saber escoltar són coses completament diferents i els concerts necessiten el màxim de perfils possibles en el públic.
On volem anar a parar amb tot això és que creiem que la clau per arribar al públic jove rau en l’educació des de que som ben petits. L’educació musical en l’ensenyament general és mínima per no dir inexistent. Si des de ben petits estiguéssim acostumats a anar a concerts i a escoltar tot tipus de música (no només clàssica) aniríem assolint coneixements a través de l’experiència i en conseqüència crearíem un esperit crític que ens permetria gaudir i comprendre l’experiència artística d’un concert amb molta més profunditat. I creiem que això és extensible a tots els camps artístics. Desenvolupar sensibilitat per les arts des de que som ben petits és importantíssim per a la nostra societat, i si això fos així n’estem segurs que tindríem més públic, probablement més exigent, i de totes les edats.
7. Al maig del 2019 va sortir a la llum el vostre primer disc, Influences, com heu viscut aquesta experiència?
Va ser tot un repte. No havíem gravat mai un disc i tot i que ja ens van advertir que no era feina fàcil, no pensàvem que seria tan complex.
Els dies de gravació van ser molt intensos. El temps és limitat i el repertori molt extens, a part de que la pressió dels micròfons i el fet de pensar mentre toques que allò quedarà enregistrat per la posteritat et posa les pors a flor de pell.
Després venien els dies d’edició, d’escoltar-se una vegada darrere l’altre (no sempre és agradable), prendre decisions i acceptar errors o coses que les hauries fet diferent. Tot i així ens en vam ensortir i estem molt contents del resultat final. Tant la discogràfica SEED Music com el tècnic de so Santi Barguñó han fet una feina fantàstica i ens han ajudat a que aquest primer disc del Quartet sigui una realitat.
Gravar aquest disc ens ha ajudat molt a créixer com a grup i no només pel fet de que aquest CD sigui una realitat. El nivell d’exigència que vam posar en les tres obres que vam gravar va ser altíssim i ens va fer assolir un nivell en les obres que no l’hauríem aconseguit sense el repte de gravar-ho i ara ho intentem aplicar en el nostre dia a dia.
8. Heu format part de l’ECMA (European Chamber Music Academy). Que va suposar per a vosaltres?
L’ECMA ha sigut el lloc on ens hem format com a quartet i on més hem après per esdevenir un quartet de corda professional.
En primer lloc, per els grans professors que hem tingut el privilegi de tenir, com per exemple el Hatto Beyerle que és qui va fundar l’acadèmia, el Johannes Meissl que n’és l’actual director, l’Alfred Brendel, entre molts altres.
Tots ells ens han ensenyat i introduït en l’art del quartet de corda, a entendre què hi ha darrere les partitures i les notes dels compositors que interpretem, a saber exercir el nostres rol dins del grup de manera més acurada, a saber crear una veu pròpia i original, a aprendre, a debatre entre nosaltres i a entendre que la música no és una ciència exacta, a aprendre a estimar el que fem.
En segon lloc, va ser molt enriquidor a nivell d’amistats i de grups que formaven part de l’acadèmia i que es trobaven en el mateix moment de formació que nosaltres.
I en últim lloc, també ens ha permès conèixer món i tocar arreu d’Europa ja que les sessions de classes sempre eren en ciutats diferents. L’ECMA ens ha portat a ciutats com Viena, Florència, Oslo, París o Londres.
9. Quins projectes de futur teniu per a aquest 2020? Creieu que poden caviar a causa del COVID-19?
Ara mateix en ple confinament per la pandèmia del Covid-19 es fa difícil saber quan tornarem a tocar. Tant de bo sigui ben aviat però no ho podem saber. De moment ja ens han cancel·lat molts concerts i la situació és força dramàtica.
A finals de març teníem un concert a Trier que s’ha aplaçat a l’espera de trobar una data i a principis d’abril teníem la gravació d’un disc a la WDR de Colònia amb música d’Ewald Straesser que s’ha hagut de posposar.
El dia 26 d’abril estem programats a la temporada de música de cambra de l’Auditori de Barcelona però s’haurà d’esperar a veure com evoluciona l’estat d’alarma.I al maig teníem un concert a Ginebra que també s’ha posposat. Esperem que el del Premi Alavedra al Palau de la Música Catalana programat pel juliol es pugui celebrar amb normalitat. En tenim moltes ganes!
Altres projectes destacats per a més endavant són el debut en sales com el “Bozar” de Brussel·les o el “Konzerthaaus” de Berlín, la col·laboració amb el cellista Lluís Claret que plegats portarem el quintet de Schubert a l’Auditori de Girona, al Palau de la Música de Barcelona i al “Círculo de Bellas Artes” de Madrid, i la participació en la Schubertíada 2020 de Vilabertran compartint escenari amb Matthias Goerne.
10. Com esteu vivint el confinament?
Doncs segurament com la majoria de gent, l’estem vivint com un canvi dràstic en el nostre dia a dia.
Com a ciutadans el vivim amb molta responsabilitat ja que l’entenem com un importantíssim grà de sorra que tots hem d’aportar per poder superar aquesta pandèmia amb èxit. I com a músics l’estem vivint amb tristesa i molta incertesa ja que el sector cultural és un dels sectors que més conseqüències negatives està patint a nivell internacional a causa d’aquest estat d’alarma.
Com explicàvem abans, ja hi ha molts concerts que han sigut cancel·lats i de moment no sabem quan podrem tornar a tocar. Estem segurs que tard o d’hora tornarem a fer-ho, però tot aquest període d’inactivitat que hi hagi hagut serà impossible de recuperar en la seva totalitat. També s’haurà d’esperar a veure com reacciona la ciutadania a l’hora d’anar a concerts, al teatre o al cinema un cop es pugui tornar a fer.
Com a quartet ens podem comunicar a través de videotrucades i anar comentant totes les novetats que dia a dia van passant i canviant però malauradament assajar no podem. Ara portem gairebé dues setmanes de confinament i la veritat és que ho trobem molt a faltar!
La part bona és que els instruments estan amb cadascú de nosaltres a casa, per tant podem estudiar a més de tenir temps de fer coses que amb el ritme frenètic que portàvem abans potser no teníem temps de fer, ja sigui llegir, cuinar, fer esport, o descansar i no fe res que també és important.
Tant de bo aquesta situació acabi el més aviat possible i que tot plegat ens ajudi a tornar a una versió millorada d’aquesta normalitat que tant desitgem.