Maite Esteve, gironina 1975, és directora de la Fundació Catalunya Cultura (FCC) des del 2018, entitat que treballa per apropar el món cultural i empresarial, i perquè el sector privat i la societat civil donin el valor que la cultura es mereix com a motor econòmic i de transformació social. Sap que calen millors instruments de finançament i una Llei de Mecenatge potent i actualitzada que permeti desenvolupar i mantenir activitats culturals com es fan a altres països europeus. El passat mes de març, la Fundació va encetar una nova edició del Programa IMPULSA CULTURA. 35 projectes se’n beneficiaran i treballaran per ser més professionals, més sostenibles i més atractius per obtenir recursos de les empreses.
La Fundació Antigues Caixes Catalanes, amb el suport de BBVA, forma part del Consell de Mecenatge de la Fundació i reconeix la tasca que fa l’entitat en defensa de la cultura.
La cultura que preserva i fa justícia al nostre passat, i crea i construeix el nostre futur, necessita de tots per a créixer forta i fer d’aquest nostre, un país millor.
- La FCC possibilita que diversos projectes culturals accedeixin a formació teòrica i pràctica. Com es desenvolupa el Programa IMPULSA CULTURA, i què aporta a les entitats que presenten els seus projectes?
El Programa IMPULSA CULTURA és un programa de formació, mentoria i acceleració gratuït adreçat a projectes culturals amb seu o que desenvolupen la seva activitat a Catalunya i que té l’objectiu ajudar-los a millorar la seva gestió i sostenibilitat perquè no siguin efímers.
Ens trobem amb iniciatives culturals de gran talent, però amb pocs coneixements sobre aspectes clau de gestió que els permeti consolidar-se i ser viables econòmicament. Els ajudem amb continguts centrats en les eines per desenvolupar amb èxit un model de negoci, en la transformació digital, en com implantar les estratègies de finançament extern o en les habilitats de comunicació.
Enguany, participen en el Programa 35 projectes d’arreu de Catalunya que han estat seleccionats per un Comitè d’Avaluació entre tots els que s’hi van inscriure. La formació s’estructura en quatre fases que s’allargaran fins al 30 de novembre i les sessions són tant presencials com virtuals. Els projectes participants s’integraran a la Comunitat IMPULSA, una xarxa formada pels 220 projectes que han format part de les edicions anteriors i que tenen un potencial d’impacte col·lectiu enorme.
Cal destacar que els 10 projectes finalistes opten als Premis IMPULSA CULTURA i un d’ells, seleccionat per un jurat d’experts, rebrà el Premi IMPULSA CULTURA 2023, dotat amb 10.000 euros el pròxim 17 d’octubre a l’acte “La Nit de l’Empresa i la Cultura”, que aplegarà representants d’institucions, entitats i companyies del món empresarial i cultural.
-
Com ha de ser un projecte cultural perquè sigui sostenible i pugui créixer en el temps? Primer de tot cal que identifiquin molt bé la seva proposta de valor i el seu impacte (en què són singulars, innovadors, etc.), fet que els ajudarà a definir l’oferta d’activitats i de programació, i a avaluar el projecte i fer correccions. També és fonamental definir el seu model de negoci, i aquí entren aspectes com la concreció dels públics objectius i la cerca de col·laboracions i aliances. Darrere de la proposta hi ha un cost econòmic i cal fixar una estratègia per obtenir ingressos amb un cert equilibri, que pot ser a través de finançament extern (mecenatge, patrocinis o subvencions), o de finançament intern (el que genera el projecte per ell mateix). Un altre punt bàsic és l’estratègia de comunicació, és a dir, que se sàpiguen comunicar adequadament amb els seus públics, finançadors, inversors, partners, col·laboradors, etc.
-
Tant al Patronat com al Consell de Mecenatge de la FCC hi ha representades empreses i entitats que des de fa temps aposten per la cultura. La majoria són grans empreses que ja hi aporten diners. Perquè costa tant arribar a les petites i mitjanes empreses que formen el gruix empresarial a Catalunya?
Els òrgans de govern de la Fundació, tant el patronat com el Consell de Mecenatge, l’integren empreses i persones a títol individual compromeses amb el suport del món empresarial a la cultura i que s’impliquen per ajudar la Fundació a assolir els seus objectius.
El Patronat el conformen actualment companyies i entitats amb un pes important com la Fundació Fluidra, Gramona, Fundació Banc Sabadell, Damm, Grupo Planeta, HP, ara.cat, l’Institut Català de Finances, Moventia i la Fundació Música Ferrer-Salat.
Estem en un moment de creixement i anem sumant noves companyies que creuen en el nostre projecte i en la nostra missió. Tots creuen vital aquest suport per evitar la fugida o pèrdua de talent. Catalunya és una font de talent cultural des de fa segles i les empreses que formen part de la Fundació no tenen cap dubte sobre el rèdit que suposa la inversió cultural en benefici de l’interès general.
En general, segurament costa arribar al sector empresarial perquè les organitzacions busquen un retorn de la inversió més immediat, però la inversió en cultura té una rendibilitat més a llarg termini i sovint no és tangible. És per això que des de la Fundació fem una tasca constant per explicar als empresaris i empresàries que destinar recursos al sector cultural no és una despesa sinó una inversió i que poques accions tenen millors resultats i impacte que les relacionades amb la cultura per captar nous talents i retenir-los.
Cal un canvi de mentalitat per comprendre tot allò que pot oferir-los el món cultural. Avui en dia el valor d’una empresa es mesura més enllà del seu compte de resultats, els ODS i els ESG han posicionat l’impacte a nivell social, territorial i intel·lectual en criteris de valor i les empreses que es vinculen amb la cultura, es posicionen en aquest sentit, són empreses que aposten per deixar un llegat i en definitiva pel progrés i pel benestar social, més enllà dels resultats de la pròpia empresa.
Encara ens queda molta feina per enfortir ponts entre dos sectors que realment tenen moltes semblances, però que sovint es veuen massa llunyans.
He de dir, a favor de les petites i mitjanes empreses, que n’hi ha un nombre molt important a tot Catalunya molt implicades i actives en la cultura local i que tenen un pes molt destacat en el teixit cultural del seu territori, fent un esforç sovint més gran que el que poden fer empreses molt més grans o multinacionals.
-
L’eterna reforma de la Llei de Mecenatge i la reducció dels impostos al consum cultural són una lluita constant per a la FCC. Ara mateix esteu entre les entitats que defenseu mesures que promoguin majors facilitats per a la compra i la inversió en cultura. On resideix el problema per estar des de fa anys tan lluny d’altres països europeus?
Per què la filantropia no està tan arrelada al nostre país com a d’altres, i la societat veu la cultura encara com una despesa i no una inversió?
Espanya arrossega des de fa molts anys una mancança molt important pel que fa al marc legal que empari i promocioni el mecenatge. La Llei 49/2002 té més de 20 anys i les maneres de fer i de relacionar-nos donants i receptors han canviat substancialment però la llei no ha evolucionat. A la Fundació portem anys demanant i fent propostes legislatives on es contemplin millores fiscals, però també de polítiques públiques de reconeixement i pedagogia al mecenatge per intentar posar en valor el que cadascú de nosaltres podem aportar al nostre entorn.
La Fundació lidera la Plataforma pel Mecenatge on s’aglutinen a més de 180 entitats del món de la recerca, social i de la cultura en la lluita per aquesta reivindicació d’una llei més adaptada als nostres temps i que sigui un clar impuls motivador i incentivador de la participació privada en aquests tres àmbits esmentats.
La filantropia a d’altres països, la majoria anglosaxons, és viscuda en forma de reconeixement personal i es viu amb orgull. Les persones tenen un alt sentiment de corresponsabilitat i de retorn amb aquelles institucions o àmbits amb els quals se senten íntimament lligats. A Estats Units, per exemple, en termes de percentatge del PIB està a gairebé 30 vegades el d’Espanya, a França significa el doble i a Alemanya el triple. Els tipus impositius més alts que en els països anglosaxons i la falta de reconeixement i bona imatge dels mecenes fan difícil que en el nostre país la filantropia s’equipari a aquesta mirada i impacte que té en els països anglosaxons.
El que a Catalunya és sens dubte una pràctica creixent és el micromecenatge, del 2003 al 2018 les petites donacions declarades a l’IRPF han passat de 308.000 a 735.000 persones. I la donació mitjana també s’ha multiplicat passant de 71 a 145 euros per declaració. Dades totes que creiem serien molt més significatives amb un impuls legislatiu d’incentius favorables.
-
Quin paper hi juguen els mitjans de comunicació i l’educació en la percepció i ús que fem la societat de la cultura?
Els mitjans de comunicació són uns grans aliats per promoure, divulgar i conscienciar la societat de la força i potencial que té qualsevol manifestació cultural, però malauradament la presència mediàtica de la cultura és insuficient, sobretot als informatius on és una gran damnificada de l’escassetat de temps i recursos davant altres seccions. M’agradaria reivindicar que hi hagi més espais específics dedicats a la cultura i que les informacions culturals tinguin més protagonisme. Aquesta poca presència mediàtica de la cultura en termes de valor, no com a oci, és un reflex de la societat en la qual vivim.
Pel que fa a l’educació, a casa nostra menystenim les assignatures relacionades amb les expressions artístiques i la creativitat, les anomenem maries, i aquest fet ja condiciona el valor que des de petits puguem donar al que representen. No pots estimar el que no coneixes. Si volem que els adults del futur siguin consumidors culturals s’ha de treballar des de l’escola, des d’edats ben joves gaudint, aprenent i participant de fets culturals i, sobretot, comprenent-ne el seu impacte emocional i social. Per exemple, a alguns països de centre-Europa, els alumnes de primària i secundària dediquen una tarda de la setmana a fer classe dins diferents espais culturals, galeries d’art, teatres, museus… i això facilita que quan són adolescents i adults hi estan avesats i els és natural seguir visitant i participant de les activitats que es realitzen en aquests espais.
A la Fundació tenim aliances amb escoles de negoci, precisament, perquè és a on s’estan formant les futures generacions de professionals de l’empresa i volem que coneguin el valor i l’impacte transformador que té la cultura. Així com la RSC en l’àmbit social i de la recerca té una comprensió marketiniana directe, cal treballar i explicar el mateix valor en termes d’impacte que hi té qualsevol projecte cultural. A França, per exemple, les marques fa molts anys que han entès que associar el seu nom a la cultura és sumar-hi valor.
La cultura és progrés, futur i riquesa, i ara més que mai, com a societat avançada l’hem de preservar i potenciar des d’un compromís de responsabilitat compartida. No podem esperar que la cultura sigui tota subvencionada o estem contribuint en la fuga o pèrdua de talent. Tots hem d’implicar-nos, en la mesura que ens sigui possible, en el suport al món cultural.
La cultura que preserva i fa justícia al nostre passat i crea i construeix el nostre futur necessita de tots per a créixer forta i fer d’aquest nostre, un país millor.
-
Quins altres projectes porteu a terme des de la FCC? El Segell IMPULSA CULTURA en què consisteix?
Dins l’àmbit privat, una de les línies d’actuació destacades que duem a terme és el Segell IMPULSA CULTURA, un instrument que precisament dona visibilitat a bones pràctiques empresarials. Aquesta certificació, única a Europa i creada el 2019 per la Fundació en col·laboració amb la Càtedra de Responsabilitat Social i Sostenibilitat de la Universitat de Girona, té l’objectiu de reforçar el posicionament d’aquelles companyies que aposten per una economia d’impacte a llarg termini que va més enllà del benefici econòmic.
El passat mes de gener vam presentar el Segell a la Cámara de Comercio de España, a Madrid, on vam comptar amb la participació del ministre de Cultura i Esport, Miquel Iceta. La voluntat de la Fundació és aconseguir el màxim nombre d’empreses certificades que poden servir d’exemple a d’altres empresaris que no s’han relacionat mai per desconeixement o falta de know how amb el món cultural i que poden replicar fets i accions que poden beneficiar als dos sectors de manera molt significativa.
El Segell serveix també de reconeixement a una tasca de mecenatge que no està sempre prou valorada socialment i que a Catalunya ja duien a terme els grans empresaris mecenes de finals de s. XIX i principis del s. XX i que ens han deixat un llegat que encara ens rendeix de manera molt positiva al país.
Un altre eix d’actuació de la Fundació que vincula el sector empresarial i el cultural és el Premi EMPRESA CULTURA, que té l’objectiu de promoure i donar visibilitat a les empreses que destaquin pel seu compromís i la seva contribució en el foment i suport de la cultura a Catalunya. Les darreres empreses que han estat guardonades amb aquest Premi han estat Marc Martí i Abacus Cooperativa.