“Transcendim la paraula i incorporem moviments i cants rituals i corals. Fem un tipus de teatre poc compatible amb premis”
La darrera obra guardonada amb el 21è Premi BBVA de Teatre al Millor Espectacle Teatral, Vaig ser pròsper de la Cia. Ingenu, està finalitzant la gira del Premi per diversos teatres de Catalunya. Una creació original a partir de La Tempesta de W. Shakespeare, dirigida per Marc Chornet, i que tracta d’un home vell que en un altre temps fou pròsper i d’una casa que en una altra època fou esplendorosa. D’una filla i d’unes runes de memòria per a desenterrar.
El Premi està promogut per la Fundació Antigues Caixes Catalanes, amb el suport de BBVA, i consisteix en una gira per cinc teatres de Catalunya, incloent el Festival Temporada Alta. El seu objectiu és donar suport a les creacions teatrals, incentivar la creativitat i l’ofici teatral, i vetllar per la difusió dels espectacles guanyadors.
Com sorgeix la idea de crear Projecte Ingenu, una innovadora manera de construir atmosferes escèniques a través del cant, el cos i la tecnologia?
Vam acabar l’Institut del Teatre en meitat de la crisi econòmica, que va començar al 2008 i que potser encara no ha acabat. Sentíem la necessitat de trobar un camí artístic propi i, sobretot, una metodologia, una manera particular de relacionar-nos amb el sector. Així és com aparegué la variable del temps. En primer lloc temps d’assaig, el temps per plantejar processos de recerca llargs. D’aquí la paraula slowtheatre. En segon lloc, el temps com a matèria primera escènica, d’aquí va néixer la recerca d’instants sostinguts, d’escenes que es transformen en atmosferes amb capacitat de manipular la percepció del temps en l’espectador. I això, normalment, ho hem aconseguit transcendint la paraula i incorporant moviments i cants rituals i corals.
Vaig ser Pròsper és una mostra clara que el teatre no sempre ha d’expressar-se amb paraules. Com aconseguiu a partir del text de La Tempesta, de Shakespeare, fer espectacles innovadors com els que feu?
En el fons, la resta d’espectacles que han anat formant el nostre repertori s’han construït de manera similar: vam descobrir un “Hamlet” que utilitzava una càmera de vídeo per a bolcar-hi els pensaments, una “Yerma” que utilitzava el predictor per saber si estava embarassada, un “Romeu i Julieta” on l’amor romàntic i les convencions de gènere no hi tenien cabuda, un “InFaust” que descobria Mefistòfil per internet, una “Dona Pantera” que era una autèntica Doña Joan, unes “Bodas de Sangre” explicades a través d’un àlbum de fotos familiar i una “Ruta de la Palta” que era una roadmovie sonora. El dia que va morir l’últim panda, el nostre últim espectacle, és un museu on visitar la pròpia extinció de la nostra espècie.
A l’obra el públic es col·loca a dues bandes de l’espectacle tenint percepcions diverses d’allò que expresseu. Quin paper juga l’espectador en els vostres espectacles?
L’espectador és lliure de mirar on vulgui i construir les seves pròpies narratives. Això ho aconseguim treballant una superposició de signes, un multi focus que obligui a l’espectador a tenir una posició activa en tot moment.
En quins altres projectes esteu immersos i com us veieu en un futur?
El proper repte és estrenar a Barcelona l’espectacle que vam presentar a Fira Tàrrega, El dia que va morir l’últim panda. És una distòpia sobre el futur de la nostra pròpia espècie. La intenció és que aquest espectacle sigui el primer d’una trilogia sobre el temps que posi l’accent en el futur, passat i present. A part d’aquests espectacles de creació, tenim ganes de seguir amb Lorca en les relectures de clàssics. I també tenim en ment organitzar un festival que porti el teatre a zones no urbanes, precisament estirant el concepte d’slowtheatre i oferint a l’espectador una experiència teatral enmig de la natura o d’entorns rurals.
Dedicar-se professionalment al teatre sovint té dificultats i més si sou una companyia amb diversos membres. Com aconseguiu ser sostenibles, viure de la professió i crear nous espectacles?
Arribar al moment present ha costat molta tossuderia per part del col·lectiu. Una de les estratègies que ens ha fet sostenibles és tenir sempre diversos espectacles en cartell i en gira. Això ho hem aconseguit mantenint un nucli dur d’actors fidel que repeteixen en diversos espectacles i que fa senzill activar espectacles antics, que potser fa temps que no representem. Sense anar més lluny, l’any 2021 vam representar fins a 6 espectacles diferents. També hem diversificat l’activitat amb experiències de teatre comunitari. Tot plegat fa que el grup d’actors tinguin uns ingressos significatius, al cap de l’any, provinent de la companyia.
Què ha suposat guanyar el Premi BBVA de Teatre per a la vostra companyia?
Fem un tipus de teatre poc compatible amb premis, la majoria d’ells de vot popular. Aquest premi, de la mà d’un jurat especialitzat, ens va fer molt feliços i felices, ens vam sentir mirats i vam percebre un reconeixement cap a la nostra feina. Això és més important del que sembla. A més a més, la possibilitat de realitzar una gira subvencionada ens ha permès portar la peça en teatres on mai haguéssim anat a parar, perquè les lògiques de mercat també funcionen en el nostre sector.