La Cate (Patronat de La Catequística de Figueres), entitat cultural nascuda al 1921, ha estat l’entitat guardonada al 2022 amb el Premi BBVA a l’Entitat de l’Associacionisme Cultural Català per la “dinamització cultural del seu entorn i la voluntat de fer arribar la cultura a la població més vulnerable”, a través d’una àmplia oferta artística i oferint les seves instal·lacions com a hotel d’entitats.
Aquest Premi forma part dels Premis Carné que organitza l’Ens Associacionisme Cultural Català, i que compten amb la implicació de la Fundació Antigues Caixes Catalanes i BBVA.
Avui parlem amb el seu president des del 2006, Lluís Illa.
“El repte principal ha de ser créixer en la mesura que ens anem integrant dins la societat i buscar reptes culturals que cridin a nous públics”
Ja fa uns quants anys que és president de La Cate, una de les entitats centenàries més importants en la vida social, popular i cultural de Figueres. De fet, com a soci, fa encara molts més anys… com arriba un procurador professional a vincular-se tant estretament amb l’entitat?
Ja els meus pares havien fet teatre a La Cate, i jo hi havia jugat a bàsquet quan es podia jugar a la pista que tenim al davant. També vaig ser escolta i teníem, i encara tenim, el cau a la nostra seu. Un dia va venir un company de junta que em va dir: “et demanaria que entressis a la junta i que ens impliquèssim perquè La Cate té moltes dificultats i si no hi fem res, desapareixerà”. Així que vaig entrar a la junta i, amb altres socis d’entre 40 i 50 anys, vam intentar reflotar el vaixell. I fins avui.
La Cate té com a prioritat acostar la cultura al major nombre de persones tant de Figueres com de la comarca. Sobretot feu activitats de teatre, música, òpera i dansa, cinema, exposicions, conferències i cursos als diversos espais durant tot l’any. De fet, heu estat guardonats amb el Premi BBVA a l’Entitat de l’Associacionisme Cultural Català per la dinamització cultural però també per la voluntat de fer arribar la cultura a la població més vulnerable i oferir les vostres instal·lacions com a hotel d’entitats d’àmbits socials i culturals. D’on va sorgir aquesta inquietud i què us aporta acollir altres associacions del territori?
Creiem que les coses s’han de fer en xarxa i que una entitat per ella mateixa és molt difícil que arribi a la transversalitat que entenem que és l’esperit dels primers estatuts que va tenir l’entitat. Això fa que acollim tota mena de projecte que sigui seriós, treballat i respectuós amb la comunitat.
Com aconseguiu captar nous públics, que és un dels vostres objectius? Compteu amb molts socis i voluntaris compromesos per fer totes aquests activitats?
Aquest és el gran problema actual de l’associacionisme, crec. En quant a nous públics intentem copsar el que en aquell moment pot agradar o pot necessitar la societat. En quant a voluntaris també és molt complicat. Costa que la gent s’impliqui, cada cop més. Excepte aquelles persones que els agrada fer una activitat determinada i la poden dur a terme a la nostra entitat. Busquem la implicació individual amb el nostre projecte. No obstant, aquests són dos reptes importants per a aquesta entitat, i segurament de moltes altres.
Quins són els principals reptes de futur de l’entitat i les dificultats que us trobeu per portar la vostra activitat com a associació?
El repte principal ha de ser créixer en la mesura que ens anem integrant dins la societat i buscar reptes culturals que cridin a aquests nous públics i que satisfacin als usuaris actuals.
Pel que fa a les dificultats, per exemple, l’edifici que tenim en propietat és un BCIN (Bé Cultural d’Interès Nacional) que cal conservar i protegir. Moltes vegades les ajudes en forma de subvencions per part de l’administració no arriben de la manera desitjada, i l’entitat no pot fer front a segons quines despeses, perquè destina tot el pressupost a les activitats que realitza, intentant que sempre siguin de la màxima qualitat.
Què ha suposat rebre el Premi BBVA a l’Entitat Cultural de l’Associacionisme Cultural Català?
Ha suposat una gran satisfacció inesperada. Aquesta és una d’aquelles petites coses que estimulen que una junta, uns voluntaris i uns socis tirin endavant una entitat i que, a més a més, si el seu treball és valorat, l’omple d’orgull per la feina feta.
Un nou impuls per a fer més fàcil el dia a dia en una entitat. La dotació econòmica del premi també suposa una bona ajuda per a seguir tirant endavant amb la nostra programació o fins i tot millorar-ne la qualitat.