- El projecte Ufana (II), d’Stella Rahola, consistent en la realització d’una instal·lació artística que respon a una necessitat real: l’escassetat de l’aigua com a recurs natural, és el guanyador de la primera edició.
- D’entre les 26 propostes presentades al Premi, han quedat finalistes: Núria Benet, pel seu projecte Delirium Garden; Adrià Gamero, pel seu projecte Quanta terra necessita una persona; i Glòria Giménez Carrillo, pel seu projecte La butaca que tenia forma de muntanya.
- El certamen està coorganitzat per la Fundació Antigues Caixes Catalanes, la Fundació Lluís Coromina i bonart cultural.
El projecte Ufana (II) de Stella Rahola Matutes ha guanyat la primera edició de la Biennal d’Arts Visuals Ricard Camí per tenir una mirada avançada i compromesa amb les problemàtiques mediambientals, tot fent-ne ús de la capacitat transformadora de l’art. També per la solidesa del projecte, que combina manualitat i biologia, i que pren com a base la potabilitat de l’aigua a partir de la interrelació dels materials. Una manera de comprendre la situació actual per millorar sistemes de producció, canviar patrons de conducta i promoure modus de vida més ètics.
El projecte consisteix en la realització d’una instal·lació artística que respon a una necessitat real: l’escassetat de l’aigua com a recurs natural.
El jurat format per professionals relacionats amb la difusió de la cultura i les arts visuals, Montse Badia, crítica d’art i editora d’A*DESK, Natàlia Chocarro, crítica d’art i assesora d’art de la Fundació Vila Casas, Antonio Ortega, artista i docent, Ricard Planas, editor de bonart i director de la Fundació Lluís Coromina, i Belén Latorre, directora de la Fundació Antigues Caixes Catalanes, l’han escollit per unanimitat.
El premi consisteix en 3.000 euros per al millor projecte d’Arts Visuals inèdit en qualsevol de les seves disciplines de les arts visuals. A més d’aquesta dotació, es destinaran 1.500 euros a la producció del projecte, del qual es farà una exposició a l’Espai Isern Dalmau de la Fundació Lluís Coromina al setembre de 2023.
També s’han reconegut 3 finalistes, amb 300 euros, com a suport als projectes presentats, que també formaran part de l’exposició. Aquests tres projectes han estat: Núria Benet, pel seu projecte Delirium Garden; Adrià Gamero, pel seu projecte Quanta terra necessita una persona; i Glòria Giménez Carrillo, pel seu projecte La butaca que tenia forma de muntanya.
26 propostes artístiques i socials de totes les disciplines de les arts visuals
El certamen, que s’ha impulsat per primera vegada al 2022, s’adreça a projectes artístics i socials de totes les disciplines de les arts visuals ha rebut 26 propostes.
El seu objectiu és estimular la creació artística, sigui quina sigui la tècnica utilitzada (pintura, escultura, fotografia, vídeoart, dibuix/gravat, instal·lació i so, o combinació de totes elles) vers projectes amb valors socials, a la vegada contribuir a la promoció i a la projecció dels artistes visuals.
La Biennal d’Arts Visuals Ricard Camí, que compta amb el segell de bones pràctiques que atorga la PAAC, està convocada i coorganitzada per la Fundació Antigues Caixes Catalanes (FACC), la Fundació Lluís Coromina i bonart.
Es convocarà cada 2 anys i s’hi podran presentar projectes que tinguin com a temàtica algun dels ODS que marca l’Agenda 2030 de Desenvolupament Sostenible. Per a aquesta primera edició, els projectes havien de centrar-se en el canvi climàtic i tots els seus derivats (ODS 7, 12 i 13) i no podien haver estat realitzats prèviament.
A la Biennal poden presentar-se artistes professionals residents a Catalunya que puguin acreditar estar dins la professió ja sigui amb exposicions o treballs de recerca portats a terme, o l’assoliment de títols acadèmics. La seva creació neix com a continuació del Premi de Pintura Ricard Camí, que l’any 2019 va celebrar la 16a edició, adaptada als nous temps.
Ufana (II) s’exposarà a l’Espai Isern Dalmau de la Fundació Lluís Coromina
Ufana (II) desenvolupa un treball amb continuïtat amb la línia de recerca de l’artista sobre les interaccions i cicles vitals dels materials. Es proposa un escenari que bascula entre la manualitat i la biologia, prenent com a eix de treball la potabilitat de l’aigua a partir de les interrelacions dels materials.
L’objectiu és oferir una font que sanegi l’aigua a través de la introducció del carboni, element clau en el desenvolupament de la vida en aquest planeta. El carbó activat pot actuar atrapant impureses de l’aigua com dissolvents, pesticides, residus industrials i altres productes químics, sent un recurs natural i renovable. Aquesta és un opció útil en situacions d’emergència, com catàstrofes naturals on es pateixen problemes d’accés d’aigua bevible durant un temps perllongat, per tot això resulta pertinent la seva introducció en la nostra quotidianitat.
La font aportaria aigua a tothom.
Pel que fa a les tècniques la proposta es resoldrà mitjançant un artefacte instal·latiu on l’aigua, el carbó activat, la grava i connectors en vidre borosilicat s’enllaçaran en relacions físiques, mecàniques i químiques visibles per tal de purificar l’aigua. La relació entre l’aigua, el carboni i el silici (del vidre) serà fonamental per establir relacions que ressonin amb la vida i el seu origen. Cada part del sistema estarà resolt mitjançant tècniques manuals.
L’artesania estarà present en la seva resolució.
Segons Rahola, Ufana (II) s’involucra en els següents ODS: 2, 3, 6, 11, 12, 13 i 15. L’aigua és la base de la vida en el nostre planeta. Menys del 3% de l’aigua dels món és potable, de la qual 2,5% està congelada a l’Antàrtida, l’Àrtic i els glaciars. Per tant només podem comptar amb el 0,5% per a totes les necessitats de l’ecosistema. L’ésser humà contamina l’aigua més ràpid del què la naturalesa és capaç de purificar.
Finalment, la producció de la peça necessitarà d’assessorament tècnic i relacions amb persones i col·lectius d’àmbits d’ecologia i sostenibilitat que puguin enriquir el treball i guanyar consciència de les seves potencialitats. A més, durant el procés es generaran sinèrgies per tal de divulgar el projecte amb entitats com la plataforma “Aigua és Vida” amb l’ànim de generar consciència col·lectiva d’aquest problema global.
Stella Rahola, llarga trajectòria artística
Stella Rahola Matutes (Barcelona, 1980) és llicenciada i màster en arquitectura per l’ETSAB (UPC) Barcelona i MFA per la Goldsmiths University of London (2019).
Entre les exposicions recents apareixen:
L’Habitació de les Desateses, Museu de Can Framis, Fundació VilaCasas, Barcelona 2021, Apunts per un incendi dels ulls, MACBA (Barcelona 2021), Beautiful Failures al Pavelló Mies van der Rohe (Barcelona, 2021), Teoria de l’Alegria al MACE (Eivissa, 2020), LA Contemporary Art Fair amb Union Pacific (Los Angeles, 2019), Politics of Translation a The Stone Gallery (Londres 2019), Deptford X Festival (Londres, 2018), Tulca Festival of Visual Arts (Galway, 2018).
Recentment ha rebut el premi A-FAD en reconeixement a la seva trajectòria (2021) i el Premi d’Escultura Fundació Vila Casas (2021).
Stella també imparteix classes al MEATS (Master in Ephemeral and Temporary Spaces), a Elisava, Escola Superior de Disseny i Enginyeria de Barcelona.
Com a artista ha residit a la Xina, Japó, als Països Baixos, Suïssa, Londres i Barcelona.
Reflexions de l’artista:
“Partint des de l’artesania com a procés sostenible, col·laboratiu i de memòria, m’interrogo de manera física sobre les possibilitats de fer, com una manera de renovar la relació amb la nostra cultura material. Reivindico el paper crucial de les mans i del cos com a capacitats de coneixement i com a forma de relació empàtica amb l’entorn.
La materialitat sempre està subjecta al canvi, ja sigui a través de la interacció amb el medi o la intervenció d’éssers no-humans i humans. Atenent a la seva pròpia agència de transmutabilitat, apunto cap a aquest estadi d’inpermanència i fragilitat incòmoda, accentuant el seu cicle vital per dissipar el binari ontològic de vida i matèria.
L’ús continu de vidre borosilicat en les meves instal·lacions, permea entre la manualitat i la ciència, implicant-se amb altres coses i espècies. Els parentius que emergeixen d’aquestes associacions, discorren per les seves forces i afectivitats, obrint possibilitats a formes de convivència que impliquin una contingència ecològica”.
Sobre la Fundació Antigues Caixes Catalanes
La Fundació Antigues Caixes Catalanes (FACC) és la continuadora de les obres socials de les antigues Caixes de Manlleu, Sabadell i Terrassa a Catalunya.
Actualment difon la cultura a tot el territori i ajuda, a través de premis, a la difusió dels professionals que treballen en àmbits tan diversos com la literatura, la música, les arts visuals, el dibuix, escolar, el teatre, el cinema de muntanya i l’associacionisme cultural.
Sobre la Fundació Lluís Coromina
La Fundació LLuís Coromina, constituïda per l’empresari Lluís Coromina Isern l’any 2007, desenvolupa activitats en l’àmbit de les arts, de l’atenció a les persones, de la preservació de la natura i els animals i de l’entorn paisatgístic. La Fundació té cinc seus: l’Espai Eat Art, El Puntal – laboratori de les arts i Garage a Banyoles; l’Espai La Perpinyana a Porqueres i l’Espai Isern Dalmau, a Barcelona.
Més informació a:
Convoca i coorganitza: Fundació Antigues Caixes Catalanes, Fundació Lluís Coromina i bonart cultural.
Col·laboren: A*DESK.