“Guanyar el Premi ens ha encoratjat a seguir endavant”
La darrera obra guardonada amb el 20è Premi BBVA de Teatre al Millor Espectacle Teatral va ser Accions de resistència de la Cia. Susanna Barranco. Una obra que mostra la distòpia d’una possible societat futura, on néixer, viure, treballar i morir esdevenen una peça més de l’intercanvi mercantil. A l’obra es barregen la creació documental, l’espai escènic i el text, creant una atmosfera postdramàtica que es situa entre la realitat i la ficció.
Directora i creadora escènica i audiovisual, actriu i autora, Susanna Barranco crea a l’any 1999 la companyia que porta el seu nom, Cia. Susanna Barranco. Entre els seus muntatges teatrals destaquen Mousiké, Estridències, Mossegades, L’amor no fa mal, massa tard per ser pessimista, Accions de Resistència o Red Room.
Parlem amb la Susanna Barranco, directora i actriu.
1. Com sorgeix la idea de crear Accions de resistència?
La idea de crear Accions de resistència ve de la necessitat de tornar a trepitjar l’escenari després de 3 anys des que es va estrenar el meu últim espectacle Massa tard per ser pessimista a la Nau Ivanow.
Tinc una doble vessant artística, una és la de documentalista, i l’altre és la de creadora escènica i intèrpret. Dues vessants que moltes vegades troben un lloc en comú des d’on explicar històries. Aquest ha estat el cas d’Accions de resistència, que va sorgir a partir d’uns textos que li vaig demanar a la Marta Galán, precisament per aquest desig que tenia i sentia de tornar a fer d’intèrpret i dirigir. Els textos em van captivar.
De mica en mica es va anar construint aquest espectacle, vaig començar a fer uns tests del propi text dramàtic provant-ho amb sessions de microteatre, fent uns monòlegs que poc a poc vam acabar construint l’espectacle final. També vam afegir la idea de l’autoficció i la meva vessant de documentalista. Es van anar creant les diferents capes a partir d’un text que havia estat escrit en l’inici per dos intèrprets i que finalment ha acabat sent allò que ens permet fer una denúncia explícita i poètica, una denúncia de la realitat amb diferents temàtiques, com és la maternitat subrogada, els drets laborals, el negoci de les assegurances, el control de les xarxes i el registre digital de tots els nostres moviment.
2. Que ha suposat guanyar el Premi BBVA de Teatre en plena pandèmia?
Guanyar un premi sempre és un moment de màxima alegria perquè és un reconeixement a la teva feina, però en un context com la pandèmia el que ha suposat és una gran felicitat donat que ens permet seguir girant, treballant amb condicions no precàries, amb allò que més m’agrada fer. S’ha de dir que el context de la pandèmia ens ho posa difícil, ens complica el fer els directes per temes d’aforaments i de seguretat, que s’han de tenir molt en compte. Però, per aquest motiu, guanyar en aquesta situació només pot portar una gran il·lusió i un encoratjament per seguir endavant, per continuar creant en aquesta línia d’art bell i de denúncia.
3. En que consisteix l’Espai La Barranco, que combina l’acció artística i l’acció social?
L’Espai La Barranco està ubicat al Poblesec i va néixer amb l’objectiu de crear, coordinar i comunicar els projectes culturals que treballo. Pensem que tot projecte cultural necessita un enllaç entre la creació i el públic, per tant la gestió es una part clau de qualsevol projecte. Amb aquesta idea en ment, a l’espai conviuen diversos projectes i plataformes: Cia. Susanna Barranco, La Barranco Films, Mousiké i La Maquineta Produccions.
Aquest és un espai creatiu que engloba l’acció artística i social, un espai que vol ser obert i transversal. Dins de l’Espai La Barranco es combinen diferents disciplines com el teatre i el món audiovisual que es retro alimenten els uns als altres. És un espai on hi ha moltíssimes sinèrgies i passa moltíssima gent de la que aprenc molt i a la que formo. Ens retroalimentem entre tots. Des de l’espai també es pretén tenir una incidència de l’art més enllà dels escenaris o dels cinemes, arribant a més espais com les aules dels instituts per exemple, tenint en ment una vessant pedagògica.
Es vol treballar amb col·lectius més vulnerables per donar visibilitat a situacions injustes o situacions que creiem han de prendre una rellevància que la societat no els està donant. Sobretot és un espai obert a l’art i a la reflexió.
4. Quins projectes de futur teniu previst?
Estem treballant diversos projectes, el més imminent és Forasters vindran…, un projecte en el que estic com a productora i performer que s’estrenarà al Teatre Lliure amb la Marta Galán com a resident artística. També estem a punt de poder estrenar el documental Breathe que he estat rodant els dos últims anys al centre penitenciari Brians 1. A més, després d’haver estrenat al Temporada Alta estem amb la reposició de Red Room,, un espectacle que va sorgir a partir del documental Nues i que estic co-dirigint i compartint escena amb la gran Sol Picó.
Aquests són els projectes presents i futurs amb els que estem, a més de la gira d’Accions de resistència. Per tant ens sentim molt afortunades de seguir creant, batallant i sent escoltades.