- Com sorgeix el Centre d’Estudis Riudomencs Arnau de Palomar (CERAP) i amb quin objectiu es va crear?
Atès l’interès d’un grup de joves envers l’arqueologia, l’etnologia i la creació d’un fons documental, coneguts com els de la pedreta o, més endavant, com a Grup de Recerques de la Reial Societat Arqueològica de Tarragona, l’any 1975 es va crear la Junta Promotora del Museu Històric Municipal amb l’objectiu de fer-ne un a Riudoms. Aquesta Junta va donar pas al Centre d’Estudis Riudomencs Arnau de Palomar en l’acta fundacional del 10 de desembre de 1978 per donar-hi cobertura legal i per diversificar objectius amb una estructura organitzativa a través de Seccions.
Les Seccions han estat diverses i han anat evolucionant al llarg dels anys. Actualment, comptem amb 10 seccions: Art, Ball de bastons, ciències socials, ciències naturals i tecnologia, Diables, diablons i tabalers, escacs, gastronomia, muntanya, publicacions, Trasbals Teatre. I ara mateix està sorgint una nova proposta d’un grup experimental de percussió.
La finalitat del CERAP era, i és, la de procurar la conservació i promoció del patrimoni cultural de Riudoms i fomentar tota mena de manifestacions, activitats i investigacions culturals. El logotip que es va triar per a l’entitat és una Rosa dels Vents i el lema, Cultura és llibertat.
- Aquest any s’ha celebrat el 40è aniversari de l’entitat. Com ha estat el recorregut durant aquests anys i quin balanç en feu?
Com la història de qualsevol grup humà, la del CERAP ha tingut els seus alts i baixos però sempre ha estat fidel als objectius que van ser bàsics per a la seva constitució. Ha promogut l’estudi i la investigació; ha estat obert a les propostes culturals que se li acostaven; s’ha implicat en reivindicacions culturals beneficioses per a Riudoms i el país; ha ofert espais de cultura a través de cursos, tallers, conferències als riudomencs; ha promogut l’edició de publicacions com la revista trimestral «Lo Floc» i la col·lecció de llibres «Quaderns de Divulgació Cultural» …
Hi ha hagut Seccions que han aparegut i després, perquè la gent deixava la seva activitat, desapareixien. I potser més tard, algú les ha recuperades.
Una de les seccions que ha estat puntal en moments de baixa forma de l’entitat, ha estat la dels Diables pel nombre de persones que la formen i la seva continuïtat impertorbable dins de l’activitat de l’entitat.
Darrerament, s’han afegit al projecte del CERAP força noves iniciatives que han portat les seves pròpies dinàmiques i enriquiment per a l’entitat. Les Seccions que ja existien, en línies generals han solidificat la seva dinàmica aportant nous membres i noves iniciatives. Per això podem dir que, actualment, l’entitat gaudeix d’una molt bona salut. La massa social activa és àmplia i diversa i la implicació amb l’entitat és extraordinària. Precisament, hem pogut experimentar-ho en aquesta celebració del 40è aniversari en què tothom hi ha abocat el millor de si mateix.
- L’entitat porta a terme diversos projectes culturals. Quins reptes us heu marcat per als propers anys?
Podríem citar-ne alguns com per exemple:
Abans que res, consolidar el que ja s’està fent i obrir encara més algunes portes que encara no són del tot permeables a tots aquells que vulguin afegir-se al nostre projecte i a aquells que vulguin aportar noves propostes. Hi ha de cabre tothom. Amb tot, especialment, penso en la gent més jove. Que ens conegui, que vingui, que s’apassioni, que participi.
Resoldre la qüestió cada vegada més agreujada, i a la qual ja fa anys que l’entitat s’afronta, com és l’espai del què disposa l’entitat per dur a terme la seva activitat quotidiana és una de les preocupacions de l’entitat.
Volem tornar a posar el projecte del Museu que va encapçalar el CERAP fa 40 anys damunt de la taula perquè l’administració prengui decisions definitòries en aquest sentit i que l’entitat hi tingui un paper clau en el seu desenvolupament.
Anar donant més forma als convenis que hem signat amb altres entitats amb les quals ja estem duent a terme accions conjuntes, com per exemple, Òmnium Baix Camp, Europe Echanges de Normandia, Institut de secundària Joan Guinjoan… I continuar construint sinergies amb altres entitats, especialment riudomenques, per desenvolupar accions de caire cultural.
Personalment, m’agradaria també, posar èmfasi en particular a manifestacions culturals d’altres col·lectius que conviuen amb nosaltres en aquest món globalitzat en què estem immersos i que aquests col·lectius també se sentissin cridats a participar de la nostra proposta cultural.
- El passat mes de novembre l’entitat va rebre el Premi BBVA a l’Entitat de l’Associacionisme Cultural Català, dels Premis Antoni Carné organitzats per l’ENS Associacionisme. Que ha suposat obtenir aquest premi atorgat per la Fundació Antigues Caixes Catalanes i BBVA?
Evidentment, una satisfacció immensa!
Sobretot, perquè és un reconeixement a nivell nacional que dona visibilitat a un projecte de comarques. Aparentment, i des dels mitjans de comunicació en particular, realitats com les nostres no existeixen. La cultura, si no és dintre dels paràmetres de les grans urbs o de pressupostos poderosos, té molt poca predicació i, encara menys, és reconeguda per la societat.
Que existeixi, primer, un organisme com l’ENS que s’ocupi de promocionar-la; després, unes entitats com la Fundació Antigues Caixes Catalanes i el BBVA que hi donin suport i cobertura financera; i encara més, un teixit d’associacions riquíssim al nostre petit país que hi puguin optar; tot plegat representa una confluència astral gens menyspreable per tots aquells que ens estimem la cultura en el sentit més ampli del mot.
Formar part dels finalistes al Premi BBVA a l’Entitat de l’Associacionisme Cultural Català per a nosaltres ja era un Premi a la tasca no solament que duem a terme ara mateix sinó que significava una recompensa a la tasca de tanta i tanta gent que ha mantingut viva la nostra entitat al llarg de 40 anys. Qualsevol dels projectes que encapçalaven les diferents entitats que vam pujar a l’estrada era mereixedor d’aquest guardó. Vam tenir la gran sort d’endur-nos-el a casa per poder-lo oferir a tota la nostra gent, essència del que és el CERAP.
Cal dir, a més, que la injecció de diners rebuda amb la qual no comptàvem, ens ha ajudat moltíssim a poder tancar un any d’intensa celebració del nostre 40è aniversari. I, és clar, n’estem agraïdíssims.
- Des del 2017 estàs al capdavant de l’entitat, com combines la teva tasca en l’entitat amb la teva professió d’educadora?
Doncs, m’imagino que com tots els que dediquem bona part del nostre temps a treballar de manera altruista per a un bé col·lectiu, traient hores d’allà on no n’hi ha!
Estimo molt la meva professió. Em sento privilegiada de poder-la exercir. I, com que estimar no és exclusiu, m’apassionen també els reptes com el de tirar endavant un projecte tan engrescador i tan captivador com és el del Centre d’Estudis del qual he format part des dels seus inicis.
Però, seria totalment injust si no fes palès que més que encapçalar m’agrada dir que el que faig és compartir amb un bon grapat de persones fantàstiques, que formen part de la Junta Directiva de l’entitat, la gestió d’aquesta empresa que tots tenim en un lloc preeminent de la nostra agenda. Que ara mateix sigui la cara visible del projecte no té més importància. El que és rellevant és que hi hagi la gent que el fa rutllar, el relleu necessari, les noves generacions que s’hi il·lusionin per afegir-s’hi, per fer-lo créixer, per aportar nova saba…