Joana Serret i Fabra (Amposta) porta tot una vida entre llibres i cultura. Bibliotecària de professió, porta més de 40 anys al capdavant de la Biblioteca Sebastià Juan Arbó d’Amposta, que va acollir recentment una de les converses del Cicle Llegim amb Valors, en què participen autors guardonats amb el Premi BBVA Sant Joan de literatura catalana, psicòlogues i el clubs de lectura. Una activitat que organitza la Fundació Antigues Caixes Catalanes, amb el suport de BBVA a biblioteques públiques de tot Catalunya.
“La Biblioteca és un espai sensible. Jo no puc concebre la feina de bibliotecària d’una manera “mecànica”. Estem en contacte amb les fragilitats i les necessitats més humanes.”
Més de 40 anys donen molt per veure i viure. Segur que la biblioteca Sebastià Juan Arbó d’Amposta ha canviat molt des dels seus inicis fins ara i ha sabut adaptar-se als nous temps.
La biblioteca Comarcal Sebastià Juan Arbó d’Amposta va inaugurar-se a l’any 1995, a la zona del Castell. Abans jo havia estat portant la biblioteca durant 20 anys al segon pis de l’Ajuntament d’Amposta. A finals dels anys 70 tot era manual: catalogació, préstec, etc. Per no tenir, no hi havia ni fotocopiadores, ni impressores. O sigui, que LA ESPASA CALPE, una enorme enciclopèdia, que donava resposta a tot, era l’internet d’aquell temps.
Tot i així, la gent la recorda molt entranyable. Era una sala menuda, on petits i grans estaven pràcticament junts. Hi guardo molt bon records. Com jo sempre dic, la biblioteca ERA UN REFUGI per als usuaris i per a mi mateixa ja que teníem un contacte molt directe i ens ajudàvem mútuament. Em donaven temps per buscar tot allò que em demanaven. Tot estava al cap i tocava passar moltes pàgines.
No es feien activitats, però durant 18 anys vaig portar a terme un concurs literari per Sant Jordi, i un altre de Mostra pictòrica pels Nadals. Tots els nens rebien un llibre i per Sant Jordi un val per bescanviar per llibres a la llibreria.
Passar a la Comarcal Sebastià Juan Arbó va significar passar a la informatització, a començar fer alguna que altra activitat, fins arribar als temps d’ara, en què constantment hem de reinventar.
Les biblioteques a Catalunya han fet un salt molt important en infraestructures, serveis i tecnologia. Són molt valorades pel públic que continuen sent lloc d’accés a la cultura, el coneixement i entreteniment en qualsevol circumstància. Quins són els reptes actuals de les biblioteques i com creus que seran en el futur?
Des de fa uns anys que ens trobem en una societat amb profunds canvis socials. L’evolució de la tecnologia, canvis d’hàbits culturals, multiplicació de les fonts per accedir a la informació, la multiculturalitat, entre d’altres. Cal donar una resposta a tots aquests models de vida i de relació nous.
Ara mateix, la nostra biblioteca està en un moment de renovació integral del seu edifici, alhora que dotarem de nous espais per donar resposta a les noves necessitats.
Com definiries la funció actual de les biblioteques del nostre país? Pensem en la catalogació, el préstec i gestió de llibres, però també porten a terme activitats pels més menuts, exposicions, jornades, i clubs de lectura, que fomenten la lectura però també dinamitzen culturalment la zona on es troben.
Abans la biblioteca era “El punt de trobada”, a més del principal centre cultural en tots els pobles. Ara hi ha altres equipaments culturals i d’oci, i el que fem és fer xarxa. En moltes ocasions treballem conjuntament. De totes maneres, continua exercint un paper molt important. És un espai d’acollida dels nouvinguts que poden expressar-se en la seva llengua; és un espai de divulgació de temes socials, mèdics, naturals, etc. La biblioteca està en constant canvi.
Vam ser pioners a les nostres terres en engegar el Club de Lectura Café-Tertúlia, l’any 2004, sempre amb una gran afluència de tertulianes i tertulians. Les persones necessiten més que mai, aquest contacte estret per poder parlar d’una lectura, en què cadascú pot aportar una visió, de vegades diferent a l’altre, segons les vivències que cadascú ha viscut. És molt enriquidor, alhora que solen ser persones molt participatives en les diferents activitats culturals de la biblioteca.
Programes com Llegim amb valors o Llegir els clàssics, ens reforça el paper dels conductors dels clubs, ja que venen els autors i altres coneixedors de l’obra. Són molt interessants i necessaris per continuar donant vida a les trobades.
Però la cirereta de la nostra biblioteca són Les Jornades de les Lletres Ebrenques, que després de 17 anys, són conegudes per molts indrets dels nostre país i de més enllà.
És una trobada familiar, en què molts esperen aquesta cita anual per retrobar-se i fer intercanvi de moltes experiències. El que va començar, l’any 2006, amb una simple xerrada de la problemàtica que es trobaven els autores/es ebrencs, ha esdevingut una Jornada de tota una setmana, en la qual tothom vol participar.
Des de ben jove has viscut envoltada de llibres. Diuen que els llibres ens fan més coneixedors, més reflexius, millor persones… però com crear hàbits de lectura de llibres, revistes, diaris, i que perdurin al llarg dels anys, lluny de les lectures efímeres que ofereixen avui dia la virtualitat i les xarxes socials?
La Biblioteca és un espai sensible. Jo no puc concebre la feina de bibliotecària d’una manera “mecànica”. Estem en contacte amb les fragilitats i les necessitats més humanes. Quan et demanen que els aconsellis sobre un llibre, t’estan confessant els seus anhels. I, en passar el temps, tu aprens a saber què necessiten. Crees moltes complicitats amb els usuaris.
És una tasca de formigueta, sense adornar-nos-en. Empatitzem amb els perfils que tenim al davant i els oferim el que creiem millor.
Actualment, estem treballant per a tot tipus de públics, i encara és més fàcil, per la varietat de col·leccions que treballem: lectura fàcil, lletra gran, audiollibres, llibres inclusius, llibres en diferents idiomes.
Els 21 de febrer, Dia Internacional de la Llengua Materna, treballem pels nou-vinguts. Fem una gran festa amb lectures en la seva llengua, berenar típic d’algun país… i que se n’adonin que estem al seu costat.
Fa uns mesos vas rebre el 10è Premi Lo Grifonet que dona Òmnium Cultural a les Terres de l’Ebre, que reconeix la trajectòria cultural d’una persona a la seva contribució a la vida cultural i social de les Terres de l’Ebre.
Què ha significat rebre aquest reconeixement?
Em va sorprendre moltíssim, i ho dic, tal com és, perquè no me’n veia mereixedora. Si em van premiar per estimar moltíssim la meva feina, estar al costat del qui em demana fer un de tants events culturals, i estar amb tanta il·lusió com el primer dia, llavors potser sí.
Sempre dic que l’alegria, la passió, la il·lusió i de vegades un poc de fantasia, és el que m’ha fet sentir tant bé a la “meva biblioteca”.