Teresa Fèrriz és responsable de nous projectes a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i des de l’any 2018 treballa juntament amb la Societat Catalana de Bioètica de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut i les biblioteques catalanes al projecte Llegir abans de curar . Clubs de lectura per a sanitaris dins dels centres hospitalaris.
Salvador Macip és metge, escriptor d’una quarantena de llibres, molts d’ells de divulgació científica, professor de la UOC i investigador en biomedicina. Ha treballat a hospitals de Catalunya, Nova York i ara a la Universitat de Leicester. Des de el 2020 és professor i investigador de la UOC, i assessor científic del projecte Llegir abans de curar.
Amb la posada en marxa dels clubs digitals, la UOC, juntament amb la Fundació Antigues Caixes Catalanes i BBVA, faran possible que aquest projecte arribi a molts més sanitaris.
“Els científics hem de divulgar, els mitjans han d’oferir l’espai i el ciutadà s’ha d’interessar”
SALVADOR MACIP
Cultura i salut. Ara se’n parla molt dels beneficis de la cultura a la societat, i de fet a alguns països els metges en recepten per a alguns tractaments. Els escèptics, però, reclamen dades científiques que ho demostrin. Existeixen estudis en aquest sentit?
Hi ha diversos estudis que ho demostren. Per exemple, La Lancet and University College London Commission on Culture and Health va fer un informe que arribava a la conclusió que “La negligència sistemàtica de la cultura en salut és la barrera més gran que s’ha de superar per aconseguir els nivells més alts possibles de salut a tot el món”. S’ha vist que la cultura té un impacte amb els resultats dels tractaments, per exemple en casos de càncer (Journal of Pediatric Hematology/Oncology, 2011, 33:S90-S95)
Treballes actualment com a investigador a la Gran Bretanya, un dels països pioners en portar la cultura a l’entorn sanitari, però també ets un escriptor acèrrim. Un exemple que la medicina no està renyida amb la cultura, tot i que semblin móns allunyats. D’on et ve aquesta inquietud?
És més freqüent del que sembla que els metges i científics tinguin una tirada cap a la literatura. Per a mi, l’afició per escriure va començar tan aviat com el meu interès pel cos humà, pràcticament des que tinc memòria. La medicina té un component social que et permet accedir a la part més íntima de la vida de les persones, i la ciència t’obliga constantment a fer exercicis d’imaginació (al cap i a la fi, fer una hipòtesi és com inventar-se una història). No és estrany, doncs, que molts hàgim decidit fer un pas més i aplicar el que fem en les nostres feines a la creació. Per mi és una cosa natural, no separo les dues activitats.
Alguns dels teus llibres parlen de com la medicina canviarà les vides, sobre les plagues, el càncer i pandèmies com la viscuda. Quins missatges vols donar amb tots aquests llibres?
Com a científic, crec que tenim l’obligació d’explicar el que fem al laboratori. La ciència és complicada, però si s’explica bé, tothom la pot entendre. I, al segle XXI, no ens podem permetre que els ciutadans visquin d’esquena a la ciència. Com la pandèmia de Covid-19 ha posat en evidència, cal saber un mínim per poder entendre quins problemes tenim i com la ciència els pot solucionar. Tots ens hi hem d’esforçar: Els científics hem de divulgar, els mitjans han d’oferir l’espai i el ciutadà s’ha d’interessar.
Això ha passat durant la pandèmia, i tant de bo continuï així a partir d’ara.
TERESA FÈRRIZ
Com va sorgir la idea de fer els clubs de lectures adreçats a sanitaris, i quin ha estat el paper de la UOC? Amb la pandèmia sembla que tots valorem més la tasca que fan i som conscients que els hem de cuidar.
La Societat Catalana de Bioètica va impulsar l’adaptació a Barcelona d’un model que ja funciona en altres països, i la UOC s’hi va afegir de seguida perquè ens interessa molt la confluència entre Cultura i Salut. Hi estem treballant de fa anys amb altres projectes com ara Parkinsons, una app per a pacients de parkinson on s’explora els beneficis de la música en les malalties neurològiques, i de la que vam acabar la prova de concepte l’any 2020, i de Teatre per prescripció facultativa, amb el Teatre Lliure.
Un dels valors centrals de Llegir abans de curar és, des del nostre punt de vista, que neix a partir d’una necessitat genuïna dels mateixos professionals de la salut. El dia a dia és tan absorbent que han de buscar proactivament espais per reflexionar sobre les seves pràctiques mèdiques. Llegir abans de curar els hi regala aquests moments gràcies a la lectura, primer individual i després, compartida. La ficció és fabulosa per enfocar un repte ètic des de molts punts de vista, i el debat entre iguals estreny els lligams d’una comunitat, més enllà de les seves especialitats i funcions dins de l’hospital.
Tot el valor d’aquest projecte ja hi era abans de la Covid, és clar. És cert, però, que la pandèmia ens ha fet adonar, sobretot als ciutadans, que el col·lectiu de professionals de la salut necessita també suport emocional per poder afrontar situacions tan dures com les viscudes aquests darrers dos anys. Llegir abans de curar es posa al seu servei perquè puguin trobar un espai de tranquil·litat i de cooperació entre iguals; per això, necessiten recursos i això és el que proveïm els socis del projecte.
Sobre què llegeixen i conversen els sanitaris per poder afrontar millor el seu dia a dia?
A partir de bones novel·les, dins dels clubs de lectura, s’està parlant lliurement d’eutanàsia, avortament terapèutic, cures pal·liatives i un llarg etcètera. La ficció permet un distanciament de la pròpia quotidianitat i alhora una gran implicació que ve donada per l’empatia que generen uns personatges que viuen experiències vitals molt properes, sempre relacionades amb la salut de les persones, entesa aquesta en un sentit molt ampli.
Els mateixos professionals seleccionen el corpus d’obres literàries a través de la Societat Catalana de Bioètica; totes les novel·les llegides fins ara les podeu consultar al web http://llegirabansdecurar.cat. Allà hi trobarem un bon grapat de recursos i continguts per dinamitzar cada sessió i per acompanyar la lectura individual.
La FACC i BBVA van conèixer aquest projecte de la mà de Fundació Catalunya Cultura, i ara heu firmat un conveni de col·laboració per crear els clubs de lectura digitals. Quines expectatives teniu sobre aquest projecte?
L’any de la pandèmia ens va donar l’oportunitat d’obrir el projecte a nous entorns on no havíem participat mai, com ara ser finalistes del Premi Catalunya Cultura on vam tenir la sort de coincidir amb l’equip de la FACC i el BBVA. Gràcies a aquest contacte i el canvi de percepció d’allò que es pot realitzar en digital, moltes lectores i lectors dels clubs ara valoren molt positivament la possibilitat de trobar-se també en digital.
Aquest escenari no era una possibilitat real al 2019, però sí que ho és al 2021. Per tant, ara ens toca seguir evolucionant l’estratègia digital del projecte: primer, vam crear un web informatiu; després, un espai amb els continguts de suport i ara ja hem de mirar cap a un model més ambiciós: dotar tots els clubs d’autonomia digital. Vull dir que cadascun haurà de poder decidir quan es troba presencialment i quan ho fa en digital; i si pot combinar els dos entorns. Per tal d’empoderar els professionals de la salut, impulsem aquest camí amb l’acompanyament de la FACC i el BBVA, a qui agraïm molt el seu suport en aquest nou repte d’innovació digital.