La novel·lista Roser Caminals ha estat guardonada amb el 41è Premi BBVA Sant Joan de literatura catalana per la seva obra Garbo parla.
La novel·la parla sobre Joan Pujol Garcia, espia català, barceloní, anomenat Garbo, que va tenir un paper decisiu enviant informació errònia als nazis durant la Segona Guerra Mundial.
L’obra, que serà publicada per Edicions 62, es presentarà el 16 de setembre a La Setmana del Llibre en Català.
- Com va sorgir la idea d’escriure una novel·la sobre Joan Pujol Garcia?
Accidentalment. Estava fent recerca per a la novel·la anterior, Els aliats de la nit, i vaig ensopegar amb la figura de Garbo, que coneixia superficialment. Em va intrigar i em va demanar que el novel·lés.
- Mentre es relaten els fets, hi ha breus comentaris de com has trobat les dades o si són escenes ficcionades. Com va ser la cerca d’aquesta informació? I per què vas optar per narrar la història en primera persona, mantenint una conversa directa i continuada amb el protagonista?
La cerca va ser sistemàtica pel que fa al material bibliogràfic, que és limitat, i intuïtiva a internet. Vaig tenir moltes sorpreses.
En el curs de la investigació, vaig decidir escriure la narració en segona persona, com si es tractés d’una conversa col·loquial entre Garbo i jo. Aquest recurs em va permetre expressar la proximitat que sentia amb el personatge.
- Per què vas decidir presentar l’obra al Premi BBVA Sant Joan i que ha suposat haver estat guardonada d’entre 109 obres presentades?
Per culpa de la pandèmia, vaig decidir retardar la publicació perquè pogués presentar el llibre presencialment. Mentre esperava, vaig decidir que no tenia res a perdre si la presentava al Premi.
Haver-lo rebut representa un abans i un després, un nou nivell de reconeixement que trenca el sostre de vidre entre els autors premiats i els no premiats.
- Des de 1981 vius a USA on et dediques a l’ensenyament de literatura, així com a la traducció a l’anglès, català i castellà, i també has escrit 7 novel·les. Com ha estat aquest recorregut literari? I el teu vincle amb la llengua catalana?
La literatura espanyola, apart de Cervantes i Lorca, és una gran desconeguda a USA. Entremig dels clàssics castellans, fèiem obres catalanes en traducció. Alguns estudiants van escriure monografies memorables sobre temes i autors diversos. No és una experiència fàcil, però de vegades és molt enriquidora. Vam arribar a fer un taller d’escriptura creativa en castellà.
- Com veus el futur del sector del llibre? Creus que cal continuar fomentant la llengua catalana?
Veig un futur de lluita. El llibre digital guanya terreny, però el repte més dur és la involució de l’ensenyament de la literatura i les humanitats en general. No vull contemplar un futur en què només siguem capaços de comunicar-nos telegràficament a través de la tecnologia.