L’escriptora i docent catalana, Aida Sunyol Sánchez (Cardedeu, 1990), ha estat la guanyadora del 45è Premi BBVA Sant Joan de literatura catalana amb la seva primera novel·la Mercromina. Un llibre que presenta un univers coral, urbà i cacofònic de ruptures, soledats i retrobaments inesperats de personatges instal·lats en l’hedonisme i la inestabilitat afectiva permanent.
L’obra, que serà publicada per Edicions 62, es presentarà el 22 de setembre a La Setmana del Llibre en Català.
El Premi BBVA Sant Joan està convocat per la Fundació Antigues Caixes Catalanes (FACC) amb el suport de BBVA, i manté viva des dels seus inicis la finalitat de fomentar l’escriptura així com la lectura en llengua catalana.
“Les relacions que hi retrato estan marcades per l’angoixa col·lectiva característica del moment actual”
El jurat la va declarar guanyadora entre 99 originals per ser “una obra coral i urbana, ben construïda, escrita amb nervi, ritme i intel·ligència narrativa, que tracta les relacions 2.0 entre personatges joves, amb sentit de l’humor, visió trencadora, desenfadada i iconoclasta de la realitat actual”. Hi estàs d’acord? Què destacaries de la teva novel·la i per què penses que va captivar al jurat del Premi?
Sí, crec que el jurat va copsar molt bé l’essència de la novel·la amb aquesta frase. Potser jo no parlaria de relacions 2.0 sinó de costumisme urbà contemporani, en el sentit que les relacions que hi retrato estan marcades per l’angoixa col·lectiva característica del moment actual. De Mercromina en destacaria l’humor, que és un element molt present en els meus textos. Em vaig proposar explorar les tensions, les neurosis i els desencisos quotidians amb ironia, ritme i trencant alguns tabús, que crec que és el que ha agradat de la novel·la.
El teu llibre es titula Mercromina. Quin paper fa a l’obra aquest producte que s’usava per curar ferides? I per què uns personatges que neden dins d’un còctel combinat de relacions sexuals o amoroses excèntriques i inestables? Has volgut reflectir com es relaciona una part de la nostra societat actual o a una generació concreta de joves que han passat, com tu, el llindar dels 30? Quin pes tenen les tecnologies i la mobilitat en les relacions que descrius?
Mercromina és, precisament, el títol de la primera novel·la d’un dels personatges del llibre, que parla de la seva adolescència. Fa referència a les ferides de poca profunditat que típicament es curaven amb aquest producte farmacèutic, que semblaven molt més aparatoses del que eren gràcies al característic color vermell. És el que passa amb les ferides emocionals de tot aquest seguit de personatges: en realitat són simplement rascades que es poden curar, metafòricament, amb un antisèptic.
He volgut parlar de relacions marcades per un anhel de connexió, de trobar un lloc al món. Hi ha un component certament generacional pel tipus de vincles, per la inestabilitat fluida, per l’ús del desplaçament com a fugida i pel paper que hi tenen les interfícies digitals. Però també hi trobo elements més universals, com ara les dificultats per comunicar-se genuïnament.
Quin va ser el procés de creació d’aquestes històries ambientades a Barcelona, plenes de personatges ben diversos, fins a convertir-se en una novel·la fresca, sense tabús?
La novel·la va sorgir a partir d’un recull de relats, on ja apareixien molts dels personatges principals de Mercromina. Em vaig adonar que alguns d’aquests relats tractaven les relacions sota una mateixa òptica, formaven part d’un univers comú, i em vaig proposar entrellaçar-los per teixir una història. La multiplicitat de personatges, els paral·lelismes entre ells i la juxtaposició dels diferents punts de vista són un vestigi d’aquest origen i confereixen un ritme particular al text. Caòtic, en certa manera, però que funciona molt bé quan es llegeix com a història coral.
Ets llicenciada en Biotecnologia per la Universitat Autònoma de Barcelona, has treballat en l’àmbit de la regulació de productes de consum a Brussel·les i a Barcelona, i actualment, imparteixes Biologia i Geologia a secundària. No obstant això, has publicat relats en els reculls d’eròtica feminista Sexe Fora de Norma, al digital Núvol, i fet col·laboracions a la revista Ventall Oracle 3000: Crònica d’un futur. D’on et ve aquesta passió per escriure i l’humor i la ironia amb què ho fas?
Sempre m’ha agradat escriure, ja ho feia d’adolescent, tot i que durant molts anys ho vaig tenir aparcat. Arran de la pandèmia i de diversos canvis vitals m’hi vaig tornar a posar i vaig començar a publicar alguns relats. Pel que fa a l’humor, és una perspectiva que prenc de manera natural i vaig perfeccionant, ja que dona moltes possibilitats de joc. Bec de la literatura humorística, que és molt potent, i també de l’humor en altres mitjans com l’stand-up, l’humor gràfic o l’audiovisual.
Què t’ha representat haver guanyat el Premi BBVA Sant Joan, un dels premis literaris de més prestigi i millors dotats de les lletres catalanes, i haver-ho fet amb la primera novel·la que escrius? T’ho esperaves?
Confiava en el text, però no m’esperava guanyar un premi de tant renom amb la meva primera novel·la. Ha sigut un orgull enorme i m’ha fet reafirmar en la meva voluntat de dedicar-me a la literatura.