L’escriptor i docent català Jordi Marrón (Barcelona, 1974) ha estat guardonat amb el 46è Premi BBVA Sant Joan de literatura catalana amb la seva primera novel·la Manual de flotació, una obra que narra amb ironia el viatge físic i emocional d’una dona que es mou per les passions i l’interès personal, mentre segueix els rastres que perduren dels records del passat.
L’obra, que serà publicada per Edicions 62, es presentarà el 21 de setembre a La Setmana del Llibre en Català. El Premi BBVA Sant Joan està convocat per la Fundació Antigues Caixes Catalanes (FACC) amb el suport de BBVA, i manté viva des dels seus inicis la finalitat de fomentar l’escriptura així com la lectura en llengua catalana.
“Aquest premi és, sobretot, un reconeixement inesperat a un camí molt llarg”
- Què t’ha representat haver guanyat el Premi BBVA Sant Joan, un dels premis literaris de més prestigi i millors dotats de les lletres catalanes, i haver-ho fet amb aquesta obra? Era la primera novel·la que escrivies? T’ho esperaves?
Em va fer molta il·lusió i em va agafar completament per sorpresa. Quan vaig rebre la trucada em vaig quedar bastant… flipat. És el primer llibre que publico, però no és la primera novel·la que escric. Fa molts anys que escric i que intento aprendre l’ofici. Per això aquest premi és, sobretot, un reconeixement inesperat a un camí molt llarg.
- El jurat va destacar de l’obra el fet de “ser una novel·la de dol i reconstrucció de la memòria familiar allunyada del dramatisme i el sentimentalisme. Amb un llenguatge i estil agosarats, humor irreverent i una mirada càustica sobre el món. Una obra que destaca per la inventiva textual i l’enginy narratiu. Hi estàs d’acord?
Sí. La solemnitat, en el meu cas, hauria estat una impostura. No pretenia en absolut teoritzar sobre el dol; en el meu cas és més aviat un punt de partida a partir del qual construir un personatge, una història. M’interessen més les contradiccions, les situacions incòmodes i l’humor una mica cruel. Perquè fins i tot en els moments més difícils, la vida continua sent absurda i la gent continua fent bromes. Em semblava més honest explicar la història des d’aquest punt.
- D’on va sorgir la idea d’escriure aquesta novel·la protagonitzada per un personatge femení que decideix viatjar a Portugal carregada amb l’urna que conté les cendres de la seva mare? Què volies reflectir a través de la obra i d’on et ve aquest estil agosarat i humor irreverent?
La idea va aparèixer una matinada a Portugal, durant unes vacances familiars. Els meus fills feien un curs de surf i, en aquell estat estrany entre el son i la vigília, em va venir al cap la imatge d’una dona que s’emporta les cendres de la seva mare i se’n va a Portugal sense saber ben bé què hi busca. Vaig començar a estirar el fil i ja no el vaig poder deixar. L’humor hi va aparèixer de seguida perquè és una manera de mirar el món que em surt molt natural.
- Quin va ser el procés de creació tant de l’argument, com dels personatges que hi van apareixent? Tens una metodologia a l’hora d’escriure, un moment del dia, un ordre, etc.?
Soc bastant metòdic. Abans d’escriure penso molt els personatges, la trama, el to i el món de la novel·la. Però també m’agrada deixar que el projecte em sorprengui. En aquest cas, per exemple, el que havia de ser gairebé un thriller va acabar convertint-se en una comèdia negra i autoparòdica. I això va passar, perquè la veu de la protagonista es va imposar com una piconadora per sobre de la meva voluntat.
- Ets biòleg i professor de secundària. La teva afició a l’escriptura ha estat sempre present al llarg de la teva vida? Com la combines amb la teva professió de docent?
Sí. He escrit pràcticament tota la vida. La docència i l’escriptura són activitats molt diferents, però comparteixen una cosa que m’agrada molt: intentar despertar alguna cosa en algú. Quan començo un projecte nou hi dedico moltes hores, és un procés molt absorbent. La veritat és que no sé com ho faig, però trec el temps d’on puc.
- Has cursat estudis d’escriptura a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Feia temps que volies publicar una novel·la? Penses que és important formar-se per ser escriptor? Veurem més històries signades per Jordi Marrón?
Sí, feia molt temps que em feia il·lusió publicar. Però a mi sobretot m’agrada escriure, per això no defalleixo. Sempre he pensat que aquest és un ofici que no s’acaba mai d’aprendre; i formar-se, llegir i continuar escrivint ajuda molt a millorar. Espero que sí, perquè tinc més històries escrites i moltes ganes de continuar explicant-ne.