L’Agrupació Cultural Folklòrica Barcelona (ACFB) va ser fundada l’any 1922 amb el nom d’Agrupació Sardanista de Barcelona, i és actualment una de les entitats culturals més veteranes en l’àmbit barceloní.
L’ACFB fa tota mena d’activitats per difondre la cultura catalana. El reconeixement a la “difusió i dinamització de la sardana des de fa més de cent anys, a través d’activitats ben consolidades com les Ballades de Sardanes al Pla de la Catedral de Barcelona o el cicle de Cobla a Barcelona” l’ha fet guanyar el Premi BBVA a l’Entitat de l’Associacionisme Cultural Català, un premi que forma part dels Premis Antoni Carné que organitza l’Ens Associacionisme Cultural Català, i que atorga la Fundació Antigues Caixes Catalanes i BBVA.
Avui parlem amb Eduard Costa i Joaquim Rucabado, president i vicepresident de l’Agrupació Cultural Folklòrica Barcelona (ACFB)
“El premi ens dona visibilitat, ens encoratja i, alhora, ens compromet a seguir treballant amb més il·lusió que mai per la cultura i la llengua catalanes”.
L’entitat, amb més de 100 anys d’història, ha estat distingida amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1988), la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona (1997), i reconeguda per la UNESCO. Ara, amb el Premi BBVA a l’Entitat de l’Associacionisme Cultural Català. Deu ser un orgull presidir una entitat que tant ha contribuït a la cultura popular i tan reconeguda al llarg dels anys…
Sens dubte, és un gran honor i, alhora, una gran responsabilitat. Presidir una entitat amb més de cent anys d’història com la nostra és sentir el pes d’una feina molt ben feta per moltes generacions de socis i directives. Una feina que ens ha portat fins on som ara i a la qual hem d’honorar fent-ho tan bé com ens sigui possible. Reconeixements com la Creu de Sant Jordi, la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona o el Premi BBVA a l’Entitat ens omplen d’orgull i ens indiquen que alguna cosa estem fent bé, però sobretot ens reafirmen en la idea que el nostre compromís amb la cultura popular catalana continua viu i, alhora, sent necessari.
Des de l’Agrupació porteu molts anys organitzant les ballades de sardanes a pla Plaça de Sant Jaume i ara al Pla de la Catedral de Barcelona. Ballades en què hi participen cobles de les comarques barcelonines i dels país. Com aconseguiu que això es mantingui viu després de tants anys?
Tota la tradició que carreguem a les espatlles ja és un bon punt de partida per aconseguir-ho. La gent, sobretot la gent sardanista, sap que, gairebé tot l’any, els dissabtes a la tarda i els diumenges al matí a la Catedral, hi ha ballades de Sardanes. Les ballades a la catedral són gairebé com una marca en aquest sentit. Tenim un espai únic, cobles de primer nivell i una llarga trajectòria, elements que, en conjunt, ens permeten continuar amb aquest projecte. A banda, activitats com el Cicle de Cobla a Barcelona, en què incloem concerts de gran qualitat d’exclusivament música per a cobla, també ens aporten un gran renom que fan que el vincle entre l’Agrupació i la sardana sigui cada cop més ferm.
També heu anat incorporant noves accions musicals com per exemple el Memorial Joaquim Serra, soci de l’entitat, per difondre el seu llegat. És important continuar creant música per a Cobla i que aquesta sigui feta per compositors catalans o internacionals? Quin moment viu la sardana i la Cobla catalana?
És fonamental. La sardana i la cobla no poden viure només de la tradició, han de seguir evolucionant. Per això, el Memorial Joaquim Serra (i, en general, tot el nostre Cicle de Cobla) compleix un objectiu cabdal. És un exemple de com volem impulsar el llegat de grans compositors, però també estimular la creació contemporània. La sardana viu un moment de reptes, però està molt viva. Anualment, s’organitzen més de 5.000 activitats sardanistes arreu de Catalunya. Per tant, també és un moment d’oportunitats.
A banda de la música i la difusió de la llengua catalana, donen molta importància també a la secció de muntanya, el turisme cultural i el teatre amb seccions específiques a l’Agrupació. Són activitats que han interessat als socis. Com les adapteu a les seves necessitats?
Les nostres seccions (muntanya, turisme cultural, teatre i també dramaturgs) són històriques, algunes amb més de 50 anys a l’esquena. Però al llarg dels anys han anat evolucionant. Actualment, una part important dels nostres socis tenen una edat avançada, i evidentment les activitats de les seccions s’adapten a les seves necessitats. Per exemple, ara els socis de muntanya no només fan caminades per senders de Gran Recorregut, sinó que també fan sortides “Xino-Xano”, més planes i assequibles per a més gent. I els de turisme cultural surten en autocar des de Barcelona i cada mes van a un punt de Catalunya a visitar algun espai i, importantíssim, a fer un bon àpat! Tot plegat perquè tothom pugui continuar gaudint de l’Agrupació i de la nostra comunitat.
La vostra associació està al cor de Barcelona on actualment conviuen nouvinguts, barcelonins i turistes. Com feu per arribar a tota la societat, sobretot els joves, captar nous socis i poder seguir creixent com a entitat?
Arribar a nous públics és un dels nostres grans reptes actuals. Actualment som gairebé 200 socis, sobretot gent que ha estat lligada a la cultura popular tota la vida. La majoria són persones d’edat avançada, però estem fent un esforç per obrir-nos a noves generacions, principalment a través de les xarxes socials i de les activitats que organitzem. Sobretot perquè gran part de la feina que es fa a l’Agrupació la fan voluntaris. Tenim 3 persones en nòmina que s’ocupen de l’administració, la secretaria i la gestió en general de l’entitat, però evidentment la junta la formem persones voluntàries. I sempre necessitem, per tant, persones motivades, amb idees noves. Així que tothom és benvingut!
La paraula “folklore” engloba les tradicions, les expressions musicals i artístiques i costums tradicionals d’un país. No obstant això, costa de sentir aquest terme al carrer, als mitjans de comunicació, i a la societat en general. El seu ús s’ha anat minvant i desvirtuant. A què es deu això?
Es una paraula que, ja d’entrada, sona antiga. I la veritat és que el terme té unes connotacions reals d’antigor, de cosa que ja està obsoleta, que fa que, potser, sigui millor no utilitzar-la. Perquè pot ser contraproduent, ja que pot perpetuar els estereotips existents sobre la cultura popular, que la consideren antiga, passada de moda o una cosa exclusiva de la gent gran. Per això, tot i el nom de la nostra entitat, creiem que cal deixar d’anomenar “folklore” a les manifestacions culturals fins que no siguem capaços com a societat d’eliminar aquestes connotacions, ja que actualment és un terme que impedeix que la cultura popular s’actualitzi i mereixi l’acceptació dels nous públics.
La col·laboració amb institucions, entitats i persones del territori sempre és necessari per a qualsevol associació cultural. Amb quines aliances i ajuts compteu per poder fer possible tot el que feu i plantejar-vos nous reptes de futur?
Les nostres activitats es financen, principalment, per dos canals: les quotes que paguen els nostres socis (que s’ajusten a les característiques de cadascú) i les subvencions que ens atorguen institucions com l’Ajuntament de Barcelona o la Generalitat de Catalunya, tot i que sovint hem de lluitar massa per poder aconseguir els diners que necessitem. Les aliances amb altres entitats, com per exemple amb Som Sardana, la Confederació Sardanista de Catalunya, també són bàsiques en aquest sentit. I altres aliances menors, sobretot amb entitats del nostre barri, també ens ajuden a seguir endavant i a anar creixent.
Què ha representat rebre el Premi BBVA a l’Entitat de l’Associacionisme Cultural Català 2025?
Ha estat una injecció de ganes de continuar fent les coses ben fetes. Ha estat un reconeixement molt emotiu no només al present de l’entitat, sinó a totes les persones que al llarg de més d’un segle han fet possible l’Agrupació i han treballar per ella.
El premi ens dona visibilitat, ens encoratja i, alhora, ens compromet a seguir treballant amb més il·lusió que mai per la cultura i la llengua catalanes.