El CERE, fundat al 1983, té l’objectiu de promoure estudis sobre la comarca i impulsar iniciatives culturals i de coneixement de la Ribera de l’Ebre. El reconeixement a la “promoció del coneixement de la comarca en un ampli ventall de disciplines humanístiques i científiques” l’ha fet guanyar el Premi BBVA a l’Entitat de l’Associacionisme Cultural Català, un premi que forma part dels Premis Antoni Carné que organitza l’Ens Associacionisme Cultural Català, i que atorga la Fundació Antigues Caixes Catalanes i BBVA.
Avui parlem amb Mireia Grangé, presidenta del CERE
“Estic segura que la sinèrgia generacional és la clau del nostre èxit i implicació actual”
El Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre (CERE) és una organització cultural sense ànim de lucre que promou el coneixement de la Ribera d’Ebre, una comarca de les Terres de l’Ebre, que s’estén a banda i banda del riu Ebre. Una comarca tarragonina sovint desconeguda. Què ha fet i feu des del vostre Centre durant aquests 41 anys d’història?
El CERE treballa des de fa més de 40 anys per preservar, investigar i difondre el patrimoni cultural, històric i natural de la Ribera d’Ebre. Ho fem a través de publicacions com la Miscel·lània, l’organització de conferències, exposicions, tallers i activitats de divulgació. També donem suport a la recerca i promovem iniciatives culturals que posen en valor la identitat de la comarca, fomentant la participació activa de la comunitat.
En l’actualitat el CERE està format per més de 420 socis i feu activitats tan diverses com publicacions, el Premi d’Assaig “Artur Bladé”, el guardó Sirga d’Or, convocatòria de beques, la Fira del Llibre i l’Autor Ebrencs i jornades d’estudi sobre la Ribera d’Ebre. Què aporta el Centre als socis, i com aconseguiu crear i desenvolupar tots aquests projectes que treballen per la divulgació i el foment dels valors culturals, científics i artístics de la comarca?
Des de CERE oferim als socis l’oportunitat de formar part activa d’una xarxa dedicada a preservar i divulgar el patrimoni cultural, científic i artístic de la Ribera d’Ebre. Les persones associades reben les nostres publicacions, com la Miscel·lània o els treballs guanyadors del Premi d’Assaig Artur Bladé i Desumvila, així com informació de primera mà de les activitats que organitzem.
Aconseguim desenvolupar aquests projectes gràcies al compromís de l’equip, que inverteix temps personal a tirar endavant els projectes que decidim. M’agradaria posar en valor el seu compromís, perquè la societat diu que les persones joves no són persones compromeses, i puc dir-vos que, actualment, som un equip de 29 persones, un 77% joves, i estem tirant endavant projectes amb nova mirada, noves maneres de fer i nova energia, cosa que crec que cal posar en valor. Aquesta sinèrgia generacional estic segura que és la clau del nostre èxit i implicació actual.
És destacable que compteu amb un junta amb membres molt joves i un predomini de dones. Segurament persones que coneixen i viuen a la comarca. Penses que aquest tipus de junta aporta valor a la tasca del CERE? Com aconseguiu tenir una junta amb persones tan implicades, motivades i dedicades al projecte?
Una cosa està clara: sense la sabiesa de les persones que han estat al CERE aquests 41 anys d’història no seríem on som, però està clar també que hem de posar en valor el relleu generacional perquè cal que les entitats tinguin noves idees i noves maneres de treballar. Aquest era l’objectiu quan ens vam plantejar un canvi de Junta Directiva. Entre els que ens quedàvem, vam proposar gent nova que coneixíem o que sabíem que podrien estar-hi interessats. Els vam explicar el projecte i els vam explicar com treballaríem.
El resultat és aquesta junta de 29 persones, de les quals el 77% és gent jove i majoritàriament dones. Persones formades en història, història de l’art, filologies, matemàtiques, biologia, geografia, psicologia, publicitat, etc.
La clau: el vincle, la il·lusió i la responsabilitat. Són tres aspectes que crec que són bàsics. Generar vincle entre nosaltres, perquè és la clau per aconseguir la implicació i la il·lusió. La il·lusió en projectes diferents, que encaixin amb el perfil i amb el tarannà de cadascú de nosaltres. I la responsabilitat, a l’hora de decidir què i com fer-ho. No som una entitat piramidal. Cada comissió treballa amb els projectes que decideix, busca el finançament i executa les accions com decideix. Simplement ens hem de coordinar i, si cal, donar-nos un cop de mà.
Jo crec que la il·lusió genera més il·lusió, i les noves activitats ens han il·lusionat i ens il·lusionen a seguir.
La col·laboració amb institucions, entitats i persones del territori és necessari per la vostre Centre? Per què?
És imprescindible. Com sabeu, som una entitat sense afany de lucre, per la qual cosa, si no tenim una subvenció o una manera de finançar-ho, no podem dur a terme una activitat. A més a més, el nostre compromís, com entitat comarcal que som, és fer coses a tots els pobles de la comarca.
Els convenis que tenim amb el Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, que és el més important de tots, i amb els Ajuntaments, ens permeten poder tenir una base econòmica imprescindible per fer activitats. Actualment en tenim amb 7 ajuntaments dels 15 que té la comarca, i en tenim 2 més, de nous, en camí.
D’altra banda, la col·laboració amb associacions de la comarca també és clau perquè creiem molt en el treball en xarxa i en la suma d’esforços.
I, finalment, tenim les aportacions dels associats, gràcies a les quals també podem generar activitats i publicacions.
La suma de tot, juntament amb la força que té el treball voluntari dels membres de la Junta, és el que ens permet fer el que fem.
El CERE ha rebut el Premi BBVA a l’Entitat de l’Associacionisme Cultural Català 2024. Us ho esperàveu? Què representa aquest reconeixement per a l’entitat?
No! No ens ho esperàvem gens. Quan vam rebre la informació del premi, vam valorar presentar-nos-hi i en Joan, la persona que ha redactat el projecte que hem presentat, ho tenia clar: guanyarem! És la il·lusió de què us parlava abans.
Us felicito a l’organització per l’acte de lliurament dels premis, un acte preciós a un lloc emblemàtic, però, sobretot, destaco la il·lusió que suposa el no saber. Vam arribar allà quatre representants del CERE i quan vam ser conscients de la situació jo vaig dir-los: impossible que guanyem! I Joan seguia convençut… i la il·lusió es va mantenir fins al final. Es nervis es van mantenir fins al final.
Una lliçó d’autoestima rural molt gran i, sobretot, una injecció d’energia per seguir endavant!
Quins són els vostres reptes de futur? La captació de nous socis és important per anar creixent com a entitat?
Com a presidenta, un gran repte: treballar per mantenir aquest equip il·lusionat i motivat en projectes de l’entitat.
Com a Centre d’Estudis: seguir amb les activitats que formen els nostres pilars de sempre: publicacions, beques i estudis, seguir amb aquelles activitats que hem iniciat i tenen èxit i iniciar-ne de noves d’acord amb el moment actual.
Però el repte més complicat per a tothom ens fa treballar de valent i trencar-nos el cap cada dia: com aconseguir arribar a més gent, que més persones participin de les nostres activitats i com aconseguir que, d’aquesta gent que participa, cada cop hi hagi més gent jove.
Si som capaços d’arribar i implicar més gent, les persones que s’associaran vindran soles. Per això, cal seguir innovant.