-
Elisenda Collell és educadora social i treballa a la Fundació Privada Autisme Guru amb persones amb autisme malaltia mental i capacitats especials. Ha promogut la creació de xarxes socials mitjançant la cultura i oci per a persones amb trastorn mental.
- Des del 2023 imparteix el programa d’Educació Digital Amb un Clic, adreçat a col·lectius vulnerables. Un programa educatiu i social, d’iniciació a l’entorn digital, amb l’objectiu d’ajudar-los a disminuir la bretxa digital.
-
Amb un Clic és un projecte impulsat per la Fundació Antigues Caixes Catalanes (FACC), amb el suport de BBVA.
“La inclusió digital és una qüestió de justícia social. Facilitar l’accés a la tecnologia i oferir formació a col·lectius vulnerables no només els empodera, sinó que també enriqueix la societat en conjunt.”
El programa d’iniciació a l’entorn digital està dirigit a disminuir la bretxa digital de col·lectius vulnerables. En què consisteix aquest programa i com es porta a terme?
La Fundació Antigues Caixes Catalanes és l’organitzadora i coordinadora del programa que té com a objectiu reduir la bretxa digital, per tal de millorar les condicions de vida de les persones en situació de vulnerabilitat i promoure la seva inclusió social i laboral. S’encarrega de contactar amb les diferents entitats que atenen aquests col·lectius, per tal d’oferir-los la possibilitat de participar en el programa i fer-ne el seguiment al llarg de les tres sessions, adaptant-se als seus horaris, espais i necessitats.
En el programa treballem partint del grup i la persona que tenim davant, adaptant-nos al seu nivell i allò que necessita. Algunes vegades l’objectiu es redueix a l’alfabetització i empoderament digital.
Tota la formació la realitzem a través del telèfon mòbil, garantint que tots els participants hi tinguin fàcil accés. Pel que fa a la tasca de l’educadora, el meu rol és acompanyar els participants al llarg de la formació. Això implica guiar-los en l’aprenentatge de les eines digitals, resoldre dubtes i adaptar el contingut a les necessitats i el nivell de cada grup. Fomentant un entorn d’aprenentatge inclusiu, respectuós i motivador, on cada persona se senti còmoda i confiada per adquirir noves habilitats.
Quin és el perfil dels alumnes que hi participen? Per a què els és útil aquesta formació?
El perfil dels alumnes que participen en aquest programa és molt divers, però en general es tracta de persones amb risc d’exclusió social i reduïdes competències digitals. Aquesta formació els permet adquirir habilitats bàsiques per interactuar amb el món digital, cosa que cada cop és més necessària , ja que actualment la majoria dels tràmits i serveis es fan en línia.
La societat en general es troba amb l’obstacle que gairebé tot es fa per internet, des de sol·licitar ajuts fins a gestionar la salut o relacionar-se amb administracions. Per això, programes com aquest són essencials per a la inclusió digital i social.
Els participants sovint tenen dificultats per accedir i utilitzar aplicacions bàsiques com el correu electrònic, el Google Drive, els navegadors web… Això es deu tant a la manca de coneixements com a la falta de familiaritat amb la tecnologia. De fet, molts d’ells no tenen accés a dispositius o connexió a internet de qualitat a casa seva, fet que encara agreuja més la bretxa digital. Aquesta formació intenta compensar aquestes mancances i oferir-los eines que els permetin gestionar-se de manera autònoma en l’entorn digital.
Ja portes 10 grups impartits d’Amb un Clic arreu de Catalunya, quin va ser el repte quan vas assolir l’encàrrec i quina ha estat la teva experiència després d’un any?
El meu repte principal va ser aprendre a fer algunes de les gestions i tràmits que no havia realitzat mai. Vaig haver d’adaptar-me ràpidament i adquirir noves habilitats.
La veritat és que és una feina molt estimulant on no et trobes mai un grup ni un tràmit igual. Això fa que sigui molt enriquidor, ja que he d’adaptar constantment el programa i la metodologia.
Al mateix temps, cal estar al dia perquè tot evoluciona molt ràpidament, apareixen noves aplicacions i el format i funcionament de les seus digitals va canviant, cosa que m’obliga a aprendre de manera contínua.
El programa s’adapta a cada col·lectiu. En quins coneixements o habilitats et centres, i quins són els aspectes que desperten més interès o els que es perceben com a més difícils d’assolir?
Per adaptar el programa a cada col·lectiu, primer tenim en compte les característiques de cada grup, així com les seves limitacions comunicatives, intel·lectuals o culturals. A partir d’aquí, ens assegurem que primer es treballin les eines digitals més bàsiques, com el correu electrònic i les aplicacions essencials.
Un cop aquestes eines estan clares, el segon pas és construir un marc mental sobre com funcionen les administracions estatals. Després, de manera progressiva, explorem quins tràmits són rellevants per a cada grup o persona, orientant-los i explicant com accedir a les seus electròniques i fer els tràmits necessaris.
Finalment, tanquem el programa abordant la seguretat a les xarxes per garantir un ús segur de les eines digitals.
En general, el que més valoren els alumnes són els tràmits que poden realitzar directament a les sessions, ja que els necessiten fer i comproven que digitalment són més fàcils de gestionar. En canvi, el que menys els agrada és el procés de donar d’alta les identitats digitals, com l’idCAT, la Cl@ve PIN o la meva salut, pel fet que és un procés més lent i sovint es troben amb traves que dificulten l’accés.
Aquesta formació és acollida per entitats que ajuden a col·lectius amb risc d’exclusió social. Quin paper hi juga l’entitat que acull el programa?
Aquestes entitats, que coneixen les realitats dels seus usuaris, són claus per identificar les seves necessitats des del principi i adaptar-hi el projecte. A més, actuen com a motivadores principals, un dels reptes més gran que afronten és mantenir un grup estable.
Els col·lectius amb els quals treballen sovint tenen dificultats per ser constants a causa de les seves realitats i necessitats canviants: poden tenir ofertes de feina, canvis laborals o càrregues familiars. Per això, si l’entitat no els acompanya de manera contínua, fent un seguiment proper i adaptant-se a les seves necessitats, el procés formatiu no sol funcionar.
La implicació de l’entitat acollidora és essencial per superar aquests obstacles. Si l’entitat promou activament el programa, crea un ambient d’acollida i motiva els participants, les possibilitats d’èxit augmenten significativament. Així, és crucial que l’entitat fomenti la participació.
Creus que calen programes com aquests per facilitar l’ús de les tecnologies a la societat en general?
Sí, programes com aquests són fonamentals per facilitar l’ús de les tecnologies a la societat en general. La pandèmia ha accelerat la digitalització de molts aspectes de la vida quotidiana, des de la gestió de serveis públics fins a l’accés a recursos educatius i de salut. Aquesta transició ha deixat moltes persones, especialment aquelles en situació de vulnerabilitat, en una posició més desfavorida.
Per a persones de mitjana edat i tercera edat, adaptar-nos a les noves tecnologies ja pot ser un repte. Això es complica encara més per a aquells que no tenen accés a dispositius digitals o a una connexió a Internet, o que no dominen l’idioma del contingut digital. Sense formació i suport adequat, aquestes persones corren el risc d’excloure’s de serveis essencials i oportunitats laborals, perpetuant la bretxa digital.
La inclusió digital és una qüestió de justícia social. Facilitar l’accés a la tecnologia i oferir formació a col·lectius vulnerables no només els empodera, sinó que també enriqueix la societat en conjunt. Una ciutadania digitalment competent contribueix a una comunitat més resilient i cohesionada, capaç d’afrontar els reptes contemporanis.
Així, és imprescindible que es desenvolupin més programes d’aquest tipus que no només ensenyin habilitats digitals, sinó que també fomentin la inclusió, la participació i el benestar social. La tecnologia ha de ser una eina d’empoderament, no de divisió.