La darrera obra guardonada amb el 23è Premi BBVA de Teatre al Millor Espectacle Teatral va ser Boja de Mariona Esplugues. El Premi és una gira per diversos equipaments de Catalunya que se sumarà a les representacions que ja té programades. Mariona Esplugues, creadora, directora i intèrpret de l’espectacle, va rebre també la menció a la millor interpretació. El jurat la va escollir entre 128 propostes presentades “per una posada en escena impecable, un gran nivell interpretatiu i per un fil argumental intel·ligent que traspua humor i emoció a parts iguals en una perfecta fusió de llenguatges”.
«Cal trencar l’estigma de la salut mental i deixar de jutjar-nos»
Com sorgeix la idea de crear Boja, una proposta teatral que submergeix el públic en les complexitats de la salut mental?
Sorgeix a partir d’una necessitat de compartir-me, d’alliberar-me i de parlar de temes que tenia molt arrelats a dins meu. Em vaig adonar que portava anys silenciant el meu patiment mental i que era necessari compartir-lo per sentir-me escoltada i a la vegada per reivindicar que la salut mental també és important. Penso que no sempre el patiment que sent algú es pren de manera seriosa i s’atribueix a l’edat o al temps o a qualsevol altre factor superflu. La salut mental és tan important com la salut física i és important parlar-ne i deixar d’estigmatitzar-la.
Quin creus que és l’èxit d’aquesta obra que omple els teatres allà on va?
Realment és difícil saber quan una obra de teatre tindrà èxit o no. Quan vaig estrenar Boja, no m’imaginava que aquesta obra faria aquesta gira de quatre temporades per tot Catalunya. La vaig escriure des d’una necessitat profunda d’alliberar-me, de deixar de silenciar-me i de donar altaveu a un tema tabú sense més ambició que la d’expressar-me. He al·lucinat de tota la gent que m’ha escrit explicant-me la seva història o que després de la funció han compartit amb mi les seves similituds amb el que explico a l’obra. No sabia que hi havia tanta gent com jo patint en silenci. I n’hi ha. Moltíssima! I quina sort que puguem deixar de sentir que estem soles. També crec que és una obra que ha pogut connectar amb les altres persones perquè parla de salut mental en to de comèdia i crec que l’humor és molt necessari en el món en el que vivim. Mai vaig voler que fos “el drama de la meva vida” sinó una peça per riure’m de mi mateixa, del món i celebrar la vida.
Boja és una obra que de manera desenfadada mostra una realitat de la societat actual, però en el teu cas ens mostres la teva experiència personal. Aquest era l’objectiu inicial?
BOJA havia de ser un llibre, no un espectacle. Jo havia llegit moltes autobiografies de dones, perquè havien format part del meu procés personal de superació i d’inspiració en moments difícils. Penso que llegir o escoltar històries d’altres persones que han passat moments molt complexes, t’ajuda a entendre que hi ha esperança i que tu també pots sortir-te’n. Un dia, durant la quarantena de la pandèmia, em vaig posar a escriure moltíssim i, després d’haver escrit centenars de pàgines em vaig adonar que jo també podia explicar la meva història a través d’un llibre. Paral·lelament, va sorgir l’oportunitat de presentar una petita peça al Teatre Eòlia de Barcelona – on també he estudiat i treballat com a docent- d’algun tema que jo volgués parlar. Vaig decidir agafar uns textos d’aquest suposat llibre, per fer l’obra de BOJA que havia de presentar-se durant tan sols dues funcions al teatre. L’obra va funcionar molt i em van començar a trucar de tot arreu per representar-la. Qui sap si el llibre també acabarà sortint a la llum…
Com va ser el procés creatiu i què ha estat el més difícil fins arribar a on ets?
Va ser un procés creatiu molt intens que va durar dos anys. A través de l’escriptura, vaig fer una regressió a la meva infantesa. Quan havia escrit molt em vaig adonar de tot el que havia viscut i em va remoure tant que vaig agafar el document i el vaig guardar en un disc dur pensant que no sortiria a la llum o bé que el publicaria quan m’hagués mort al cap de molts anys. Sí, soc molt èpica, jo. Molt poca gent sabia que jo estava escrivint aquesta obra perquè em feia vergonya explicar que jo, amb 24 anys que tenia en aquell moment, estava escrivint la meva autobiografia. Però després, amb el temps, vaig pensar que tota aquella feina tenia un sentit i podria, potser, acompanyar a altres persones igual que ho havien fet amb mi les autobiografies que havia llegit. Quan ja vaig decidir que al final seria una obra de teatre, vaig començar a buscar un equip i vaig parlar amb una amiga de la carrera d’Art Dramàtic, l’Andrea Castellanos, que em va ajudar amb la direcció escènica de l’espectacle, el vestuari, l’espai, la caracterització… Sense ella hagués estat impossible estrenar la peça.
Estàs immersa en la gira, però penses ja en altres projectes a futur?
La gira de Boja m’ha aportat moltíssimes alegries i moltíssimes funcions tant a Barcelona com per tot Catalunya, però la veritat és que ja fa quatre anys que vam estrenar l’espectacle i tenia moltíssimes ganes d’escriure una altra cosa, de seguir explorant la meva part creativa, amb una altre text. Així que estic donant forma a un altre projecte que jo crec que podrà veure la llum cap al 2027. De fet, ja estem tirant endavant amb un equip i pot ser que aviat tinguem la data d’estrena. No puc dir gaire més, però sí que estic molt emocionada i amb moltes ganes de seguir creant i escrivint. També és cert que després de Boja sento pressió com de haver-ho de fer molt bé, de no decebre a ningú. Però també he entès que una obra l’has d’escriure, donar el millor de tu, posar-hi el teu cor i esperar que el públic ho visqui i s’emocioni amb tu. I assumir que mai se sap què passarà, perquè el teatre és incert.
L’èxit de l’obra ha fet que fins i tot hagis deixat un temps altres ocupacions. És difícil per a un professional del teatre dedicar-s’hi plenament al teatre?
Jo no m’imaginava que ara mateix estaria dedicant-me al 100% al teatre. De fet, a part del grau en Art Dramàtic, he estudiat pedagogia a la UB. Sempre m’ha interessat l’educació i el teatre, com a dues cares de la mateixa moneda. He estat 7 anys com a docent al Grau en Art Dramàtic a Eòlia i durant tres anys he compaginat les funcions de la gira amb les classes, però hi va haver un moment que estava esgotada perquè no parava de treballar. Tant fer funcions com donar classe és molt intens, així que ara estic només amb la gira i confio que més endavant podré tornar a recuperar la docència, que és una part vital del meu camí professional. He après a cuidar-me, a regular-me i a entendre que no sempre ho pots fer tot perquè has de descansar i desconnectar, i encara més en aquesta professió on sortim a l’escenari i hi posem el cos, la veu i necessitem estar disponibles.
Què ha suposat guanyar el Premi BBVA de Teatre?
Guanyar el BBVA ha estat una alegria immensa per a mi i per tot l’equip que m’acompanya. Sense ells això no hagués estat possible. L’Andrea Castellanos com a direcció escènica, el Nil Martín com a cap de comunicació i premsa, la Cristina Ferrer, com a producció executiva, distribució i regidoria, i el Gerard Bosch com a tècnic de l’espectacle. Quan me’l van donar vaig plorar com un bebè i estàvem totes molt emocionades. Em va fer sentir molt reconeguda i molt feliç també, perquè al final és un projecte que va començar molt petit, amb dues funcions en un teatre petit. Veure que ha pogut tenir un recorregut i que un premi com el BBVA et reconeix, és una manera que projectes emergents puguin evolucionar i puguin créixer. Així que estic profundament agraïda del reconeixement i que companyies petites com la meva puguin tenir ajudes per seguir creant.